Galeria de metges

Fill d’un botiguer d’Arenys de Mar i casat amb Francesca Salvador, filla del botànic Jaume Salvador Pedrol, Bonaventura Milans és forma en Medicina Quirúrgica i Anatomia a la Universitat de Montpeller i també fa un curs anatòmic amb pública dissecció i explicació a l’Hospital General de Barcelona per, després, doctorar-se a la Universitat de Cervera el 1736 on, dos anys després, es presenta a oposicions i obté la plaça de catedràtic d’Anatomia a partir del 1739.

Sembla, però, que s’està poc temps en aquest càrrec perquè, l’any següent, se’l troba de metge supernumerari de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona on, el 1741, és nomenat metge segon i, el 1747, passa a ser metge primer d’aquest hospital on exercirà fins a la seva jubilació i mort el 1788.

El 1742, com a metge primer de l’Hospital de la Santa Creu, Bonaventura Milans publica -juntament amb el seu col·lega i metge segon del mateix Hospital, Carles Vicent Rossell-, el treball Synopsis formularum medicarum, obra que és reeditada i ampliada el 1749. Es tracta d’una obra típica d’aquest període destinada a millorar la pràctica mèdica hospitalària, feta a partir de l’execució d’un vademècum o promptuari mèdic de gran utilitat per als practicants de la Medicina, la Cirurgia i l’Apotecaria a més de ser-ho per al personal d’infermeria de les sales dels nosocomis. Rosell és un metge nascut a Girona que, amb una beca del metge gironí Joan Bruguera, estudia Medicina a Montpeller des del 1727 al 1733 i es converteix en metge de la Junta de Sanitat de Barcelona a més de ser un dels facultatius de la Conferència Física Experimental, un dels promotors de l’Acadèmia Medico Pràctica de Barcelona i un dels examinadors del Protomedicat català.

En canvi, Bonaventura Milans que gaudeix del màxim prestigi professional a la ciutat de Barcelona del segle XVIII, no participa ni dóna suport mai a cap de les iniciatives de transformació de la Medicina des d’una perspectiva de reforma institucional que s’estan impulsant en aquest període com ara la creació d’una Acadèmia Medico Pràctica a Barcelona. De fet, Bonaventura Milans s’oposa a la constitució d’aquesta Acadèmia mitjançant escrits duríssims. Alguns del 1774, els signa amb Jaume Menós. En altres, es nega a la participació d’altres metges en la prèvia a la Conferència Física Matemàtica, tot amenaçant-los que els negaria la possibilitat de fer juntes i consultes mèdiques amb ell. Sembla plausible considerar aquesta oposició basant-se en la idea que Bonaventura Milans és el màxim representant a Barcelona de la medicina tradicional, universitària i jeràrquica, una autoritat que podia veure’s amenaçada en la seva manera d’entendre la professió per part dels metges joves que aspiren a crear l’Acadèmia Medico Pràctica de Barcelona.

Metge consultor de l’exèrcit d’Itàlia, el 1747, Bonaventura Milans publica De dysenteria castrensi, obra que tracta d’estudiar una malaltia infecciosa amb molta incidència en els efectius militars.

Metge a qui les autoritats de la ciutat consulten quan es presenten casos d’amenaça per a la salut pública, per exemple el 1770, Bonaventura Milans és un dels cinc metges de l’Hospital de la Santa Creu que contesta una enquesta a proposta de la Junta de Sanitat de Barcelona per conèixer la situació de la ciutat pel que fa dues malalties infeccioses molt temudes i avaluar si calia adoptar mesures de prevenció: la sífilis i la verola. Els altres quatre metges a qui es demana l’opinió són Antoni Gimbernat, Francesc Puig, Jeroni Salvà i Pau Balmas. El 1785, actua com a censor en diversos concursos d’oposició.