Primer metge anestesiòleg espanyol
Biografia
Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicència l'any 1930. El 1933, amb la intenció de ser cirurgià, treballa com a metge intern als serveis de cirurgia de l’Hospital Clinic, dirigit pels professors, el germans Antoni Trias Pujol i Joaquim Trias Pujol. Ben aviat, s’interessa pels nous mètodes d’anestèsia i, malgrat la seva formació autodidacta, arriba a ser un expert en aquest camp.
Durant la Guerra Civil, Miguel és cap d’un equip quirùrgic de la sanitat republicana. Un cop acabada la guerra, abandona definitivament la cirurgia i es dedica de ple a la pràctica de l'anestèsia fins que, el 1941, accepta l’oferiment de fer d’anestesista dels serveis quirúrgics de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També, d’organitzar un curs d’anestèsia per formar altres especialistes. Un temps després, ja es crea oficialment el Servei d’Anestèsia del que Miguel és nomenat primer director.
Pocs anys més tard, publica el seu Tratado de Anestesia, primer libre de l’especialitat publicat en castellà per un metge dedicat a aquesta disciplina. Es tracta d'una recopilació ampliada dels materials que abans ha fet servir a les classes del curset que abans ha fet a l'Hospital de Sant Pau. Aquest tractat ha estat text de referència pels especialistes de parla hispana durant molt de temps.
Durant la Guerra Civil, Miguel és cap d’un equip quirùrgic de la sanitat republicana. Un cop acabada la guerra, abandona definitivament la cirurgia i es dedica de ple a la pràctica de l'anestèsia fins que, el 1941, accepta l’oferiment de fer d’anestesista dels serveis quirúrgics de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També, d’organitzar un curs d’anestèsia per formar altres especialistes. Un temps després, ja es crea oficialment el Servei d’Anestèsia del que Miguel és nomenat primer director.
El 1946, aprofita l'estada a Barcelona del Dr. Robert R. Macintosh, professor d'anèstesia a Oxford i director de la primera càtedra d'aquesta especialitat de la història, per adquirir nous coneixements i practicar amb l’inhalador que utilitza aquest metge al seu hospital. Amb elements derivats de l’aparell anglès i de la màscara d’Ombredanne -l’instrument més habitual fins a les hores per fer les anestèsies- Miguel dissenya un nou aparell anestèsic portàtil. L'anomena OMO (d’Ombredanne, Miguel i Oxford) i es fabrica a Barcelona. L'OMO el fan servir els anestesistes espanyols durant molts anys.
El Dr. Miquel és reconegut com el mestre dels primers anestesiòlegs del nostre país i el principal impulsor del reconeixement de l’anestesiologia com a especialitat mèdica. És fundador i primer president de l’Associació Catalana d’Anestesiologia, l'actual Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, i de la Sociedad Española de Anestesiologia y Reanimación. És, també, promotor i director de les revistes Hypnos i Revista Española de Anestesiología. Tot i que va ser elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona mai arriba a prendre possessió del títol. L’any 1955, obté la plaça de cap del Servei d’Anestèsia de l’Hospital Residencia Sanitaria Francisco Franco, avui Hospital de la Vall d’Hebron. Ocupa el càrrec fins a la seva jubilació l’any 1977.
CHP
