Galeria de metges

Es va llicenciar en medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1963. Va entrar com alumne intern per oposició a la Càtedra de Farmacologia del professor Francisco García-Valdecasas. Tot i les penúries de l’època, Garcia-Valdecasas dirigia un laboratori que tenia una notable activitat de recerca i va atraure molts deixebles amb trajectòries professionals destacades. García-Valdecasas, preocupat per la poca atenció que es donava a la terapèutica en la formació dels metges, va organitzar un curs de terapèutica aplicada que va encarregar a Francesc Jané.

L’any 1971 va obtenir la plaça de professor adjunt numerari per oposició de la Càtedra de Farmacologia de Barcelona, i l’any 1973, també per oposició, la plaça de professor agregat numerari de farmacologia de la Facultat de Medicina de Murcia. El Dr. Josep Laporte, un deixeble de García-Valdecasas, va ser anomenat l’any 1970 Catedràtic de Farmacologia Clínica a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Laporte va formar un nucli de joves farmacòlegs capdavanters en farmacovigilància i disseny i realització d’assajos clínics. El Dr. Jané es va incorporar per trasllat a com professor agregat des de Murcia a la Facultat de Medicina de la UAB l’any 1976. Laporte va deixar la càtedra i Jané fou anomenat director del Departament de Farmacologia i Terapèutica, i promogut a catedràtic l’any 1984. Va ser director de la Unitat de Farmacologia Clínica , la primera creada a Catalunya (1979), i director del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des de 1993 fins a la seva jubilació l’any 1993.

Jané va impulsar l’any 1981 la creació de l’Àrea d’Investigació Farmacològica, posteriorment Centre d’Investigació de Medicaments, per a l’estudi de medicaments en humans. Va dirigir investigacions sobre nous fàrmacs, estudis de bioequivalència de medicaments genèrics, estudis de farmacocinètica i efectes dels fàrmacs en situacions especials. Pels estudis amb humans es va constituir dins de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el Comitè d’Assaigs Clínics, el primer a l’Estat, presidit durant molts anys per Francesc Jané. Quan la farmacologia clínica va ser reconeguda com a especialitat mèdica, en el seu departament es varen començar a formar residents del programa MIR. La producció científica va ser notable. Va dirigir dinou tesis doctorals i publicar més de docents-cinquanta treballs científics.

La seva vàlua professional fora molt reconeguda tant a l’àmbit nacional com internacional, i va ocupar càrrecs de responsabilitat en molts organismes relacionats amb la valoració i ús de medicaments. Citem entre d’altres, vocal del Consejo Asesor de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Expert de l’Agència Europea d’Avaluació de Medicaments (1995-2007). A proposta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, membre de la Comissió Assessora del Servei Català de la Salut per als assajos clínics amb medicaments.

En el vessant acadèmica, va ser vocal i president de la Societat Catalana de Farmacologia de la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Vocal de la Junta de Govern de la UAB. Acadèmic numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i de Farmàcia de Catalunya. El Col·legi de Metges de Barcelona li va concedir el Premi a l’Excel·lència Professional l’any 2009.

Encara que la major part de la seva carrera professional va tenir lloc a Barcelona, la ciutat que més va estimar i el seu lloc de residència sempre va ser Granollers, i va estar vinculat a moltes entitats granollerines. Va jugar al Club Bàsquet Granollers entre els anys 1957 i 1963. Va ser membre del Consell Assessor Extern de l’Hospital de Granollers, i va participar en l’elaboració dels dos darrers plans estratègics de l’hospital. L’any 2015 va rebre la medalla de la ciutat, màxima distinció que concedeix l’Ajuntament de Granollers.

La valoració de l’eficàcia i efectes indesitjables dels medicaments amb assajos clínics ben controlats, i la regulació del seu ús, amb el naixement d’una nova disciplina, la farmacologia clínica, va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX. El Dr. Francesc Jané va ser un dels principals pioners en la introducció i desenvolupament de la farmacologia clínica a Catalunya.