Galeria de metges

Neix en el si d’una família benestant de Girona on segueix els estudis secundaris a les Escoles Pies i, ja acabats, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1869. Durant uns anys, exerceix de metge però la bona posició econòmica familiar li permet abandonar la pràctica mèdica i dedicar-se -tot i que és un gran afeccionat a la música, un diletanti, campió de liceistes quan a finals dels anys 1860 polemitzen liceistes i creuats- a la seva gran afició: els escacs, un joc que ha après a jugar mentre és estudiant i, aviat, pot competir amb els millors jugadors d’escacs de la ciutat. És, a més, un gran afeccionat a la música, un diletanti, campió de liceistes quan a finals dels 1860s polemitzen liceistes i creuats.

Josep Tolosa es fa soci del cercle d’escacs del Café del Recreo, que era al carrer Escudeller, i es converteix en un habitual del Café Anglès del carrer Ferran on, també, juga als escacs. Freqüenta, també, les tertúlies d'escacs que es fan al Café Munich de la Plaça de Catalunya. De fet, el 1867, quan Tolosa encara és estudiant, l’advocat i notari Joan Carbó i Batlle (1837 – 1902) -guanyador del Primer Concurs d’Escacs que se celebra a Barcelona i considerat com el patriarca d’aquest joc de taula a Catalunya- el convida a col·laborar amb ell en la publicació de la revista Teoria y Práctica del Ajedrez. Ambdós no triguen en convertir-se en els impulsors dels escacs al país fins que, a finals del segle XIX, s’esdevenen grans problemistes. És a dir, són uns experts en plantejar jugades de difícil resolució que, a l’època, es publiquen perquè els resolguin els lectors de revistes especialitzades com El Campo de Madrid (1892), l’ABC des echecs (1895), la revista Ruy Lopez de Barcelona (1896-99) i, també, d’alguns diaris d’informació general. Des del 1883, Tolosa s’encarrega de la columna d’escacs del setmanari barcelonès La Ilustració i de la secció d’escacs de l’Sporstman’s Club, entitat que organitza torneigs i activitats d’escacs els anys 1904 i 1905. En total, són més d’un centenar de problemes d’escacs els què no sols publica sinó que, també, es reprodueixen a diferents revistes nacionals i estrangeres.

Membre de l’Associació Literària de Girona cap els anys 1870, el seu llibre Traité analytique des problèmes des echecs que, escrit en francès, es publica a París el 1892 i obté un gran èxit a tot Europa. En aquesta obra, Josep Tolosa defensa -en contra del que fins al moment s’ha escrit, especialment, en l’àmbit saxó- que “el joc d’escacs serà sempre un art, més que una ciència, que no ha de traspassar mai els límits d’un agradable passatemps” i proposa que el seu estudi esdevingui matèria obligatòria a les escoles en considerar que els escacs “contribuirien a habituar als joves a reflexionar”.

Vidu de Leocàdia Grau des del 1902 i sense fills, quan Josep Tolosa i Carreras mor el 1916, llega la seva Biblioteca d’Escacs al jugador barceloní, Josep Paluzié i Lucena (1860-1938).