Considerat el pare de la cardiologia de l’esport de Catalunya
Biografia
Fill del metge Santiago Tintoré Grases i de Pilar Ferrer Cendra; estudia al col·legi dels Jesuïtes de Casp i es llicencia com a metge a la Universitat de Barcelona el 1952; es doctorà a la mateixa universitat el 1971 amb un excel·lent cumlaude. Cursà les especialitats d’aparell circulatori (1964), en medicina de l’educació física i de l’esport (1965) medicina interna (1967) i pneumologia (1979).
Completà la seva formació fent estades al Service de Cardiologie de l’Hôpital Boucicaut de París amb el Prof. Jean Lenègre (1956-1957); al Service de Cardiologie del Prof. André Jouve, Hôpital Jules-Cantini a Marsella (1958 i 1961); al Carolinska Sjukhuset Toraxclinic Service del Prof. Clarence Craaford a Estocolm (1960); a la Clínica Mayo de Rochester, Minnesota als Estats Units d’Amèrica (1972) i a l’Institut de Cardiologie de Montreal al Canadà (1972).
Amb més de setanta anys de vida professional exitosa ha mantingut una activitat assistencial, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el qual ingressa com a metge auxiliar el 1954. El 1963 accedeix al càrrec de metge ajudant, que manté fins a 1972. Va ser encarregat del Dispensari de Cardiologia del servei del Dr. Alfred Rocha de 1964 a 1970 i cap de la sala del servei de cardiologia del Dr. M. Viera de 1970 a 1972.
De 1968 fins a 1983 ha estat cap del Departament de Cardiologia del Centre d’Investigació Mèdic-Esportiva (CIMD) i de l’Institut Nacional d'Educació Física (INEF) de Barcelona. Assistia regularment a les sessions clíniques obertes al Centre Cardiovascular Sant Jordi que es feien el dissabte al matí.
Ha exercit com a cardiòleg en una consulta privada que va inaugurar el 1954. Per la seva meticulositat, dedicació, empatia i eficiència ha estat molt estimat pels seus pacients, alguns dels quals han estat amics fidels durant més de mig segle.
De 1964 a 1970 va tenir una activitat docent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, donant classes, en cursos i altres pràctiques docents. Era acadèmic de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC).
Casat amb Maria Carmen Codina va tenir quatre fills Eulàlia, Iago, Marc i Anna. El 13 de maig en Santiago Tintoré Ferrer -home bo, metge, cardiòleg- va morir després d’una llarga malaltia portada amb acceptació, serenor, molt de silenci i plena consciència de ser la definitiva.
MPG
