Galeria de metges

Antoni Grinyó Garriga va néixer a Barcelona en 1903 en el si d'una família de comerciants que posseïa una herboristeria tradicional, “L’Herbolari del Pi”, que més tard es va dir “La Florida”. Grinyó era el més gran de cinc germans. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona entre 1920 i 1926, i es va doctorar el 1930. Després d’acabar la carrera va establir una consulta privada de cirurgia general que simultaniejava amb una plaça de metge intern per oposició en la secció de cirurgia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Des de la seva època d'estudiant va estar lligat a l’Institut de Fisiologia de Barcelona que dirigia August Pi Sunyer. Era un dels membres més joves del grup i es va interessar per la fisiologia del sistema nerviós. De 1934 a 1938 va ser professor ajudant de fisiologia general en la recentment inaugurada Universitat Autònoma de Barcelona, tenint al seu càrrec l'ensenyament de la neurocirurgia.

Quan començà la Guerra Civil va col·laborar amb el neurocirurgià Adolfo Ley Gracia en la creació d'un Servei de Neurocirurgia de guerra a la Clínica Psiquiàtrica Municipal d'Urgència, que existia des de 1933 i, que a partir de desembre de 1936 es va denominar Institut Neurològic Municipal. Ley també s'encarregava de l'assistència als ferits del sistema nerviós en un hospital creat a l'edifici de la Caixa de Pensions de Montjuïc i el 1938 es va traslladar a l'Hospital d'Especialitats Quirúrgiques instal·lat a l'Orfelinat Ribas. Grinyó va formar part tot el temps de l'equip quirúrgic del doctor Ley.

Antoni Grinyó va mantenir al llarg de la seva vida conviccions nacionalistes catalanes, apareixent en la premsa com a signant de diversos manifestos i en col·lectes de diners per a causes polítiques. Durant la Guerra Civil va estar afiliat al PSUC i la UGT, estant integrat en una cèl·lula del partit en la Universitat de Barcelona. La caiguda de Catalunya l’obligà a prendre el camí de l'exili, mentre que la seva esposa va romandre a Barcelona amb un fill de pocs mesos. Amb els anys, el matrimoni va quedar anul·lat. El seu fill Raimon Grinyó Damians va destacar com a egiptòleg i especialista en llengües semítiques.

A mitjans de febrer de 1939, igual que altres membres de l’Institut de Fisiologia, Grinyó va ser acollit pel fisiòleg Camille Soula en el seu laboratori de la Universitat de Tolosa. Més tard va ser contractat en qualitat “assistant étranger” en el Centre Régional Anti-Cancéreux de la ciutat.

El 1940 emigrà a Veneçuela seguint a August Pi Sunyer, que acabava de crear l'Institut de Medicina Experimental de Caracas. L’any següent va marxar als Estats Units d’Amèrica i durant el període 1942-1944 va ser professor de neurologia de la Universitat de Tennessee a Memphis, on va realitzar recerques neurohistológiques i també treballà en el Baptist Memorial Hospital.

De 1944 a 1950 va residir a Nova York, on va ser fellow de neuropatologia del Bellevue Hospital i de la Universitat de Colúmbia, en els quals va dur a terme estudis sobre la histoquímica de la glia i l'ús de mitjans de contrast en radiologia del sistema nerviós. Cap a 1949 era membre del Servei de Neurocirurgia del Montefiore Hospital i el Saint Vincent Hospital, i també exercia la pràctica privada de l'especialitat.

El 1952 treballà al Departament de Cirurgia de l'Escola de Medicina de la Western Reserve University i el Crile Veterans Hospital de Cleveland, Ohio.

L’any següent va ser nomenat cap de neurocirurgia del Veterans Administration Hospital de Dearborn, situat en l'àrea metropolitana de Detroit. A més, des de 1954 també va ser professor de neurocirurgia de la Wayne State University de Detroit. A partir d'aquesta època va signar sempre els seus treballs com Grinyó, deixant de costat les accepcions Griñó i Grino que havia utilitzat prèviament.

Cap a 1962 va començar a treballar en el Veterans Administration Hospital d’American Lake, situat en l'àrea de Tacoma, de l'estat de Washington, on va estar almenys fins a 1968.

Al llarg de la seva vida va ser membre del Sindicat de Metges de Catalunya, la Unió de Professors Universitaris Espanyols a l'Estranger, l’American Medical Association, la Harvey Cushing Society i la Societat Catalana de Biologia.

Grinyó es va formar en l'esperit de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, que li va imprimir un interès per la recerca, en el seu cas, del sistema nerviós. Als Estats Units va compartir la pràctica neuroquirúrgica amb la recerca neurohistològica, camp en el qual va desenvolupar el mètode d'impregnació metàl·lica de l'oligodendròglia amb tungstat de plata amoniacal que porta el seu nom, del qual va presentar la versió definitiva en 1968, en la revista Stain Technology.

Així mateix, va investigar diferents contrastos radiològics pels estudis angiogràfics i va desenvolupar una agulla de punció percutània per a la pràctica de les arteriografies que també porta el seu nom. El 1949 va ser el primer que va proposar utilitzar l'arteriografia carotídia en el procés diagnòstic de les tumoracions orbitàries.

Antoni Grinyó va ser un membre actiu de la colònia catalana resident als Estats Units. En aquest país es va casar amb una infermera, Mary Ella, qui va morir al voltant de 1968. Poc temps després va tornar a Catalunya i va morir a Barcelona el 16 de desembre de 1970.