Galeria de metges

Al marge de la seva trajectòria professional al món mèdic, Mariano Anglada Lasierra és reconegut com a pioner de la Medicina de Muntanya per la seva gran dedicació a aquest camp. Nascut a Barcelona al si d’una família originària del poble de Benasc a la província d’Osca, acaba el batxiller a l’Institut de Barcelona l’any 1933 i comença a estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona. La Guerra Civil, però, fa que no pugui acabar la carrera fins a l’any 1942. De seguida, treballa com a metge interí de guàrdia a l’Hospital Clínic on, més endavant, comença a col·laborar com ajudant del prestigiós catedràtic Pere Piulachs fins al 1948, moment en què guanya la plaça de Cirurgia General i Traumatologia del Departament Quirúrgic del mateix Hospital on hi desenvolupa una intensa activitat quirúrgica durant més de dues dècades. Alhora, exerceix la medicina privada a la seva consulta i és metge d’empresa a la Seda de Barcelona. L’any 1968, torna a presentar-se a concurs i obté la plaça de metge forense de l’Institut de Toxicologia de Barcelona, càrrec que exerceix fins a la seva jubilació.

Si la Medicina és una passió per a Mariano Anglada, la muntanya n’és una altra tot i que just la descobreix quan visita per la Vall de Benasc ja acabada la Guerra. A Benasc, també, coneix la seva esposa Carmen Gotor amb qui té 5 fills, un d’ells metge. De tornada a Catalunya, es fa soci del Centre Excursionista de Catalunya i comença a practicar tant el muntanyisme com l’esquí. L’any 1965, és un dels membres escollits per formar part de l’Expedició Espanyola a l’Aconcagua als Andes sud-americans, una fita que el fa mereixedor de la Medalla al Mèrit Esportiu. L’abril del 1974, participa com a metge a l’escalada de l’Annapurna, un dels cims a l’est de l’Himàlaia a més de 8.000 metres d’altitud i es converteix en un dels primers expedicionaris espanyols que el conquereixen. Però, destaquen, també, les nombroses ascensions que Anglada Lasierra fa a les muntanyes del Mont Blanc i Cerví als Alps o al Kilimanjaro africà així com -originari com és de Benasc- la coronació dels cims més importants d’aquesta Vall: l’Aneto, la Maladeta i Posets. De fet, Anglada s’esdevé pioner en el descobriment de noves rutes d’ascens al Pic d’Anet amb una dificultat extrema. És un dels fundadors de l’Agrupació Excursionista del Col·legi de Casp (AGRUECC), actualment desapareguda.

Fundador de la Societat Espanyola de Medicina i Auxili a Muntanya a Saragossa l’any 1987 i de l’Institut de Medicina de Muntanya a Barcelona el 1993, Mariano Anglada participa a V Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia que se té lloc a Barcelona l’any 2002. A més, forma part de les Comissions Mèdiques de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme i de la Societat Internacional de Medicina de Muntanya.

Exemple de l’esperit aventurer que caracteritza Mariano Anglada al llarg de la seva vida, és el salt en parapent que protagonitza a l’avançada edat de 80 anys, desobeint amb absoluta obstinació –tret habitual de la seva personalitat- la prohibició dels seus fills quan els planteja aquesta possibilitat. Després, amb els fets consumats -el salt realitzat i els peus a terra- els telefona i els diu lacònicament “ya lo he hecho”. Una altra de les seves proeses s’esdevé quan, mentre és de viatge a Costa Rica, decideix ascendir al Pic Chirripó, el més alt del país, una audàcia que el fa mereixedor d’un diploma que acredita el metge alpinista com l’home més vell que ha fet aquest cim.

Apassionat, també, per la música i, especialment, per l’Opera, encara a una avançada edat, Mariano Anglada Lasierra continua viatjant a diferents indrets del món. Mor el 4 de gener del 2010 a l’Hospital Clínic de Barcelona quan ja ha fet els 92 anys i, tot i patir algunes limitacions físiques, manté la ment ben clara fins als seus darrers dies de vida.