Galeria de metges

Fill de Nicolau Homs i Pascuets, catedràtic de Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina de Barcelona del 1880 al 1890. Comença la carrera a Barcelona el 1874 i l’acaba el 1880 a Saragossa on la família hi te uns parents. Recent llicenciat, es vincula a l’Assistència Municipal i especialment en l’atenció als pobres i a les petites urgències. Arriba a ser director d’un dels dispensaris municipals. Es converteix en un expert de l’assistència sanitària municipal i adquireix prestigi como a higienista. Durant l’epidèmia que pateix la població valenciana d’Alzira, Joaquim Homs és contrari a la vacunació anticolèrica que propugna Ferran en considerar que la vacunació està mancada de rigor metodològic.

D’acord als seus escrits, Joaquim Homs i Parellada se’ns apareix alineat ideològicament dins del sector progressista de la seva època. Critica la realitat de la beneficència barcelonina de finals del XIX i propugna un model de gestió i finançament públic, en contra del model prevalent basat en la caritat. En aquell moment, aquest criteri resulta sorprenent entre els barcelonins benestants.

En el darrer terç del segle XIX, en plena discussió sobre la col·legiació dels metges, Homs forma part del sector favorable a la regulació mèdica i participa en les juntes de govern del Col·legi. Sempre molt relacionat amb l’Acadèmia Mèdico Farmacèutica, ocupa diferents càrrecs directius i és el secretari l’any 1884.

Directament relacionat amb el món editorial mèdic, és copropietari de l’Enciclopedia Médico-Farmacéutica, secretari de la revista El Sentido Católico de las Ciencias Médicas i director de la Revista Médico Sanitaria. És redactor d’una secció de divulgació sanitària al diari barceloní La Dinastía on manté sempre tesis progressistes i, també, secretari de redacció de La Independència Mèdica.

Pare del destacat músic Joaquim Homs i Oller (1906-2003), Homs i Parellada és, a més, un destacat crític musical, de gustos wagnerians.