Galeria de metges

Fill del metge Josep Homs, obté el grau de batxiller en Filosofia per la Universitat Literària de Barcelona l'any 1843, després d’haver cursat les assignatures de Matemàtiques, Lògica i Física Experimental. Seguidament, fa dos cursos de Botànica al Col·legi de Farmàcia fins al 1844 i, seguidament, s’inscriu a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia l’any 1849. No es doctora fins a l’any 1866 a Madrid quan llegeix la tesi Importancia del estudio de la etiología en el diagnóstico de las enfermedades.

Nicolau Homs té la il·lusió de dedicar-se a la docència i aquesta és la seva activitat principal durant tota la vida. S’inicia el 1854, quan és nomenat professor substitut de la càtedra de Patologia Mèdica fins al 1862, que obté el títol de professor interí i, el 1868, quan és nomenat professor encarregat de la càtedra quan mor el professor Francesc Juanich. Homs renuncia al càrrec a causa de les protestes dels estudiants que prefereixen com a professor Josep Armenter, professor d’Higiene Pública i Privada i un home d’idees progressistes i pensament liberal mentre que Homs Pascuets és un home de pensament més aviat conservador.

Malgrat això, Homs segueix a la Universitat però sempre amb càrrecs de segon nivell i canviant de matèria segons sigui el catedràtic que falta per donar les classes. Succesivament, el nomenen professor auxiliar de Patologia Quirúrgica el 1870, de Patologia Mèdica el 1872, de Clínica Obstètrica i Malalties Especials de la Dona i Nens el 1875 i catedràtic supernumerari el 1878. No és fins a l’any 1880 que té una càtedra en propietat, quan la guanya per concurs en presentar-se a la vacant de Fisiologia de la Universitat de Valladolid on només s’hi està dos mesos perquè pot passar a la càtedra de Patologia Mèdica de Barcelona mitjançant permuta per substitució d’Armenter.

El 1857, Nicolau Homs és elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on ocupa el càrrec de tresorer durant els quatre biennis del 1875 al 1882. A més, el 1868, és membre de la Comissió d’Higiene de l’Acadèmia que redacta l’informe que demana un segon hospital per a la ciutat. En el seu ingrés, llegeix el discurs De la locura simpática.

Membre també de l’Acadèmia Mèdico Farmacèutica de Barcelona, institució que presideix el 1886, és elegit soci corresponent de l’Acadèmia Mèdico Quirúrgica Matritense el 1862, de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Sevilla el 1868, de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Galícia i Astúries així com de la de València el 1869 i de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis el 1879.

Col·laborador de diverses publicacions com La Independencia Médica, la Revista de Ciencias Médicas o El Sentido católico de las Ciencias Médicas, Nicolau Homs és l’autor del Programa de Patología Médica del 1883 que utilitza com a llibre de text. Es jubila el 1900 i és substituït per Francesc Vilató, fins llavors professor auxiliar de la càtedra.

Distingit amb la Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica, Nicolau Homs i Pascuets és un home considerat elegant, vestia amb jaqué i corbata decorada amb una agulla d’or. Tenia un rostre respectable amb unes exuberants patilles i bigoti. És casat amb Cristina Parellada Puig, un dels seus fills és el metge i musicòleg Joaquim Homs i Parellada.