Biografia
Metge militar i capità de Miquelets del terç de Vic, llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera, que exerceix de metge als pobles de Planoles i Toses de la Vall de Ribes, al Ripollès, on és un dels introductors de la vacuna de la verola, com ho són Francesc Piguillem Verdaguer (1771-1826) a la Cerdanya i Josep Canet Pons (1758-1832) a Calaf i a la comarca de l’Anoia, que són els primers en vacunar de la verola a la península Ibèrica.
El 1804, Hortet escriu a Pedro Ceballos ( 1759 - 1839) -advocat i professor de Dret a la Universitat de Valladolid- que és ministre d’Estat de Carles IV i també de Ferran VII. Li explica que ha descobert vaques d’un pagès de Toses infectades amb la verola de les vaques, a partir de les quals ha obtingut limfa vacunal per inocular alguns nens de Planoles. En aquest escrit, Hortet posa l’accent en la importància del seu descobriment i sol·licita que se’l nomeni director de Vacunació a Catalunya amb dret a pensió. Seguint instruccions del ministre, Hortet envia mostres de limfa vacunal en vidres segellats a l’Acadèmia Mèdico – Pràctica de Barcelona i a l’Acadèmia de Medicina de Madrid amb l’objectiu que el màxim nombre d’experts en la vacuna de la verola poguessin fer els assajos.
Ruiz de Luzuriaga vacuna 37 nens de la Casa dels Desemparats de Madrid però no pot comprovar que la vacuna actuï. També, les proves que s’han fet a Barcelona donen un resultat negatiu. Manuel Duran Alsina, un notable propagador de la vacuna de la verola que és facultatiu de la Casa de Caritat de Barcelona i subinspector d’epidèmies, intervé com a membre de l’Acadèmia en el cas de Marcel Hortet i es desplaça a la Vall de Ribes, convençut que Hortet ha utilitzat la vacuna vertadera junt amb la que ell pretén haver descobert. Hortet no accepta aquesta interpretació, segueix amb les experimentacions i continua publicant fulletons encara que es produeix la mort d’alguns infants.
Segons sembla, però, ni metges ni pagesos de la comarca mai havien vist lesions de verola vacuna a les mans de les persones que munyien vaques, fent molt dubtosa l’afirmació d’Hortet assegurant que a Ribes hi havia vaques infectades. Podria corroborar aquest supòsit, el parer dels regidors de l’Ajuntament de Planoles en definir Hortet com un “individuo falaz e intrépido, capaz de haber hecho trampas en sus investigaciones”. Com a rèplica, Hortet intenta defensar-se publicant un fulletó en el qual afirma que les vaques espanyoles poden passar un episodi de verola i que no cal importar vacuna de l’estranger.
Per tancar el conflicte que, probablement, inicia Hortet amb l’ambició d’obtenir diners i un càrrec distingit, el Rei notifica al Capità General de Catalunya que ordeni a Marcel Hortet que mantingui silenci sobre aquest tema. Sembla, doncs, que el podem considerar com un pillo que només volia obtenir un benefici personal.
MBC