Biografia
Tot i que estudia Cirurgia al Col·legi de Barcelona, juntament amb el seu company Josep Lifarte i atrets pel prestigi del catedràtic Antoni Gimbernat, el curs 1791-92, es trasllada a fer els estudis d’Anatomia al Col·legi de San Carlos de Madrid, on Rafael Costa de Quintana ajuda a fer les preparacions anatòmiques.
El 1793 torna a Barcelona, acaba els estudis i es nomenat cirurgià del regiment d’Infanteria d’Astúries núm. 8. Passa, també, a formar part del claustre del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona com Mestre nº 8 i s’ocupa de la càtedra de Medicina Teòrico-Pràctica. Al cap de 3 anys, sol·licita el trasllat a Madrid.
A la capital d’Espanya, és nomenat catedràtic d’Operacions del Colegio de San Carlos, on exerceix el càrrec durant tres anys fins que –quan es fusiona el Reial Col·legi de San Carlos amb el Real Estudio de Medicina Pràctica amb la finalitat d’unificar els estudis de Cirurgia i de Medicina, es crea un escalafó únic de catedràtics entre els professors d’ambdós centres— Costa assumeix la nova càtedra de Patologia, Enfermedades de los Huesos y Terapéutica. En aquesta etapa, Rafael Costa desenvolupa una intensa activitat acadèmica, presentant memòries i censures a les Juntes Literàries del San Carlos, sobretot, de temes urològics.
El 1801, quan la unificació es desfà i les dues institucions s’organitzen independentment però Costa continua encarregant-se de la càtedra de Patologia i Terapèutica del Colegio de San Carlos, centre del que arriba a ser ajudant del director. Ell és partidari de la unió d’ambos estudis com ho prova el seu discurs inaugural l’any 1805: Acerca de la necesidad que había de la reunión de los estudios de medicina, cirugía y farmacia, para profesar dignamente el arte de curar.
El 1801, comença a vacunar de la verola a Madrid i s’esforça en trobar altres animals per substituir les vaques. Dos anys després, intenta obtenir la vacuna verificant l’existència de pus antivariolós en bestiar boví de la Vall d’Oro i Cadramon a Orense.
A partir del 1813 i fins al 1818, es dedica a l’ensenyament de la Cirurgia al Real Colegio de Medicina de Madrid. Després se’n perd tota notícia fins al 1821, quan consta que forma part de la Suprema Junta de Govern del mateix centre mentre que el 1826 apareix com a ajudant de director jubilat de la mateixa institució, segons es publica al Calendario de forasteros de Madrid d’aquests anys.
MBC
