Galeria de metges

Fill d’Antoni Costa i Josepa Cuixart, comerciants catalans establerts a València on neix Antoni Cebrià Costa tot i que torna de ben petit a Barcelona on ja fa les primeres lletres i els estudis elementals a les Escoles Pies fins al 1831. Aquest mateix any, cursa Lògica, Ontologia i Matemàtiques, assignatures de Filosofia, al Seminari Conciliar de Barcelona i, el curs següent, Matemàtiques Pures a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Acaba el curs 1835-36 i accedeix a l’Escola d’Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç on és deixeble de Joan Francesc Bahí. Després, estudia Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on es llicencia l’any 1843. Tot seguit, és professor supernumerari fins al 1845, fent d’ajudant facultatiu de les càtedres de Física i Química, dirigides per Pere Vieta i Joan Agell, respectivament.

Anys més tard, el 1854, obtindrà la llicenciatura en Filosofia en la Secció de Ciències Naturals a la mateixa Universitat de Barcelona on Costa Cuixart ha estat professor interí de la càtedra de Botànica fins al 1847, vacant des de la mort de Bahí. En aquest moment, guanya la titularitat de la càtedra i, simultàniament, assumeix el càrrec de director del Jardí Botànic de la mateixa Universitat. El seu programa docent atorga una gran importància a les pràctiques de camp, fet que el fa guanyar un estol de deixebles brillants com són Joan Ignasi Puiggarí, Frederic Trèmols Borrell, Estanislau Vayreda Vila, Ramón de Bolós Sadera i Joan Cadevall Diars. El 1859, publica el llibre de text de la seva assignatura Programa y resumen de las lecciones de Botânica General, resum clar i concís de les 82 lliçons que comporta el curs escolar.

El 1848, Antoni Cebrià Costa Cuixart és elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona on ocupa diferents càrrecs. Del 1860 al 1871, esdevé encarregat del Gabinet de la Secció d’Història Natural, secretari de la mateixa Secció el 1866, vicepresident del 1862 al 1863 i, finalment, presideix la Reial Acadèmia de Ciències del 1863 al 1867. En aquest temps, s’ha convertit en el naturalista més important de Catalunya. El gran mèrit de Costa Cuixart és l’herborització de tot el país, com exposa en la seva gran obra Introducción a la Flora de Cataluña y catálogo razonado de las plantas observadas en esta región que es publica l’any 1864, fruit de la seva passió per recórrer tots els recons de la geografia catalana.

Es jubila anticipadament dels seus càrrecs docents a petició pròpia l’any 1867, però continua dedicat a l’estudi de la flora catalana, concretament a la Botànica Aplicada. El 1870, és elegit president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, institució a la qual s’hi dedica intensament. També, molt interessat en política, milita al Partit Conservador que dóna suport a la restauració borbònica, motiu pel qual és nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona i Diputat Provincial per Mataró l’any 1875. Un any després, és designat Comissari Regi d’Agricultura, Indústria i Comerç de la província de Barcelona.

Des del 1848, Antoni Cebrià Costa és membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i, també, ho és de la Junta del Museu d’Història Natural de Madrid. El 1872, com a soci fundador de la Societat Botànica de Barcelona, és distingit com a president honorari de la institució i, el 1873, ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes Físiques i Naturals de Madrid.

Soci de l’Associació d’Excursionistes Científics Catalans, el retrat d’Antoni Cebrià Costa Cuixart té un lloc preeminent a la Galeria d’Excursionistes Il·lustres des del 1888, dos anys després de la seva mort. L’Ajuntament de Barcelona distingeix el catedràtic de Botànica amb un carrer que duu el seu nom a Nou Barris. A més, en reconeixement a la seva important tasca, se li han dedicat dues especies: la Centaurea Costae i la Campanula Costae. L’Herbari d'Antoni Cebrià Costa conté unes 15.000 plantes catalogades, majoritàriament per ell mateix i també pel seu amic i botànic coetani Moritz Willkomm, incloses l’Eleusine Barcinonensis Costa o el Delphinium Loscosii Costa.