Galeria de metges

Fill de metge Antoni Cortés Valls, fets els estudis de batxiller al Liceu Garcia Goy de Barcelona, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1925. De seguida, dóna classes a la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques com professor ajudant interí del catedràtic Ferrer y Cajijal alhora que obté el doctorat a la Universitat Central de Madrid. El 1928, Cristian Cortés Lladó es trasllada a França per ampliar estudis de Cardiologia amb el professor Gallavardin de Lió i amb el professor Laubry de París.

El 1930, de nou a Barcelona, Cristian Cortés és nomenat cap del Servei de Malalties del Cor de l'Hospital Clínic. Aquest mateix any, guanya les oposicions a Inspector Municipal de Sanitat i, dos anys després, esdevé director de l'Institut de Cardiologia de la Generalitat. Participa, també, al Sisè Congrés de Metges de Llengua Catalana on, juntament amb Jaume Pi-Sunyer Bayó, presenta El metabolisme basal en l'estenosi mitral. El 1933, viatja a Praga amb Joan Codina Altés per assistir al Congrés Internacional de Cardiologia representant la Generalitat de Catalunya i Espanya.

Autor de diversos treballs de Cardiologia que publica, entre d’altres, a les publicacions catalanes del moment com Revista Médica de Barcelona, Clínica Mèdica, Annals de Medicina o a la col·lecció de Monografies Mèdiques que dirigeix el seu cunyat Jaume Aiguader on publica La Insuficiència Cardíaca el 1933 i L'electrocardiografia en les malalties del cor el 1936.

El 1934, és presenta a les Eleccions Municipals amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, és designat conseller delegat d’Higiene i Sanitat per Esquerra Republicana de Catalunya. Pocs mesos després, és elegit regidor conseller de Cultura però, com a conseqüència dels fets d’Octubre de 1934, Cristian Cortés és empresonat al costat d’altres càrrecs municipals i del Govern de la Generalitat durant cinc mesos tot i que recupera el càrrec poc després de ser alliberat i, en els primers mesos del 1936 fins a l’esclat de la Guerra Civil, desenvolupa una intensa activitat com a regidor de Cultura, formant part de la nova Junta de Museus de Catalunya i essent nomenat president de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art. Un cop alliberat, esdevé professor ajudant de Farmacologia de la Facultat de Medicina fins al 1939.

Durant la Guerra Civil, Cristian Cortés Lladó és capità i cap del Servei de Depuració d'Aigües de l'Exèrcit de l’Est. Al final del conflicte bèl·lic, s’exilia a França fins al 1940 que passa a Veneçuela on no li convaliden el títol de metge i decideix establir-se definitivament a Mèxic amb la seva dona, Dolors Font de Rubinat Lamarca i els seus cinc fills, a més d’altres parents i amics. Anys després, es casa amb Carolina Pi-Sunyer Cuberta.

El 1943, basant-se en la seva experiència com a farmacòleg i al títol de llicenciat en Farmàcia que ha obtingut a Barcelona, a la capital mexicana, funda els Laboratoris Servet, que s’esdevé la seva principal font d’ingressos tot i que, un any després, és nomenat adjunt de l'Institut Nacional de Cardiologia de Mèxic. Més endavant, el 1946, és contractat com a professor de la càtedra de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Mèxic. A l’exili mexicà, Cristian Cortés Lladó manté els seus compromisos ideològics. Col·labora amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE) alhora que es membre del Consell Tècnic de la Junta Espanyola d'Alliberació.

L’any 1970, jubilat dels seus càrrecs a Mèxic, torna a Catalunya i es dedica de ple a la seva segona professió, la d’historiador amb la que guanya el Premi Carreras i Candi de 1973 pel seu llibre sobre la família Els Setantí.

Germà de Carme Cortés, casada amb el metge i alcalde de Barcelona Jaume Aiguader, i cosí per part de pare i mare d’Antoni Cortés Lladó, destacat catedràtic de Cirurgia de la Universitat de Sevilla.