Galeria de metges

Fill del professor d'idiomes Agustí Queraltó i de Dolors Ros, queda orfe de pare als set anys. Amb 15, entra a la redacció de La Correspondència Catalana, un diari federal socialista que es publica amb diverses capçaleres a la ciutat de Barcelona des del 1877 al 1884. L'any 1889, quan encara no ha fet els 21, acaba la carrera de Medicina a Barcelona. Segons afirma una biografia que publica El Monitor Sanitario de Madrid l’any 1910, més aviat hagiogràfica i anònima, Queraltó és un estudiant brillant que obté molt bones notes i diversos premis com l’extraordinari de llicenciatura, que comporta el seu nomenament com a metge de l’Hospital de Santa Creu. L’any següent, és un dels guanyadors del Premi Garí amb el treball Quitada la causa fuera el efecto. Presideix l’Ateneu d’Alumnes i és l’encarregat de llegir el discurs inaugural de l’associació, que es titula De la cirugía y de los cirujanos.

Auxiliar de clínica i professor de pràctiques des del 1892, Jaume Queraltó obre una clínica ginecològica al número 89 del Passeig de Gràcia on, a més, té un consultori exclusiu per a pobres amb una entrada del tot independent pel carrer Consell de Cent. Es doctora a Madrid el 3 de juliol de 1895 amb la tesi Etiología y Patogenia de la Metritis Simple i, un parell d'anys després, forma part del grup de promotors de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya, juntament amb els professors Ignasi Valentí Vivó i Rafael Rodriguez Méndez. El 5 de maig del 1892, és l’encarregat de fer el discurs en la sessió inaugural de l’Acadèmia amb un discurs sobre l’Objecte de la Higiene. Queraltó juga un paper protagonista en la convocatòria dels premis de l’Acadèmia, n’és el secretari de la seva primera edició i forma part del jurat en anys posteriors i, anys després, ocupa la presidència de la institució. En la primera convocatòria, és premia el seu treball sobre la Higiene de la dona. Anys més tard, un dels premis duu el seu nom i el premi especial del 1897 es destina al treball que millor analitzi “les condicions higièniques que deu reunir la primera ensenyança”.

Té, també, una intensa activitat editorial que inicia al costat de Francesc Pons i Freixa, entre d’altres membres del consell de redacció del Boletín de la Academia de Higiene de Catalunya on és un dels seus principals col·laboradors des del seu primer número que apareix el 1893. A més, s’encarrega de traduir la majoria dels treballs estrangers que s’hi publiquen. Igualment, col·labora amb altres revistes com a Gaceta Médica Catalana on publica unas Lecciones de Clínica Médica. També a Revista de Higiene y Policía Sanitaria o La Independencia Médica. I, més especialment, a Gynecologia Catalana, revista que funda i dirigeix el 1898, tractant-se de la primera publicació mèdica escrita en català i, també, la primera de l’especialitat en relació a la clínica ginecològica tot i que, malauradament, només s’edita un parell d'anys fins al 1899.

Encara que Jaume Queraltó no milita en cap partit polític, és home de profundes conviccions republicanes i socialistes. Com a independent, forma part de les candidatures del Bloc Republicà Autonomista, partit que han fundat Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Gabriel Alomar, entre d’altres republicans d'esquerres contraris al partit radical de Lerroux i que es presenta a les Eleccions Generals d'abril del 1916. No tenen èxit en aquestes eleccions, com tampoc obtenen representació en les eleccions provincials del 1917. Tot i que als inicis de la Gran Guerra, Queraltó es declara neutral, poc a poc, es va decantant cap a una posició francòfila.

L'any 1906, Queraltó Ros és president honorari del Primer Congrés d'Higiene de Catalunya, organitzat per l'Acadèmia d'Higiene i que s’esdevé en el primer congrés mèdic en llengua catalana i és precursor de Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana que se celebra a Barcelona l’any 1913. Secretari general del Cercle Científic i Literari de la Universitat de Barcelona, és membre corresponent de les Societats Espanyoles i Francesa d’Higiene. També, de les Societats de Ginecologia, essent elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1909.

Després d’haver assistit al Congrés Internacional de París de 1905, forma part de l'organització del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi que ha de tenir lloc a Barcelona l’any 1910 sota la presidència de Rodriguez Méndez, qui desatén la petició de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques d’incloure el català com un dels idiomes oficials de l’esdeveniment. Queraltó defensa la decisió, tal vegada per lleialtat personal o potser per evitar una confrontació més perjudicial encara. Segons els metges historiadors Calbet i Montaña, Queraltó aprofita per atacar el Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi adduint que els seus metges haurien fet extirpat quirúrgicament un tatuatge d'exaltació anarquista de la pell d'un malalt. El conflicte acaba amb un procés formal i Queraltó és declarat culpable. Ha d'exiliar-se a Madrid tot i que, periòdicament, segueix visitant els seus pacients catalans a Sitges. Poc després, funda l'Institut Mèdico Social de Catalunya i ingressa a la Societat Econòmica d'Amics del País de Barcelona, llavors presidida per Narcís Verdaguer i Callís, cosí del poeta Jacint Verdaguer i marit de Francesca Bonnemaison.