Un metge lleidatà amb nombroses iniciatives en favor de la professió mèdica i la societat lleidatana
Biografia
Josep Rabasa i Fontseré era besnét de Francesc Rabasa i Molins, metge natural d’Igualada, que és l’iniciador d’una nissaga de metges que té la seva continuïtat fins als nostres dies. L’avi és Benet Rabasa Girona (Lleida, 1805 - 10/09/1860) i el pare, Benet Rabasa Rosinach (Lleida, 29/12/1855 - 01/04/1889) estava casat amb Maria dels Socors Fontseré i mor a Lleida en 1889, als 33 anys, quan era metge de la Casa Provincial de Misericòrdia. Aquest darrer Benet Rabasa és un dels fundadors del Col·legi de Metges de Lleida, el juliol de 1886, essent el primer president del col·legi Josep Oriol Combelles i ell el tresorer de la Junta Directiva.
Josep Rabasa Fontseré estudia medicina com a alumne lliure a la Facultat de Medicina de Saragossa, però finalment es llicencia com a metge el 1906 per la Universitat de Barcelona. Treballa com a metge de medicina general fent visites a domicili i com especialista en otorinolaringologia en una consulta que te a la ciutat de Lleida. En 1912 és nomenat delegat de la Junta antituberculosa de Lleida.
El 1917 es autor d’una Topografia Sanitària de Lleida (1917), que serà premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Guanya una oposició de metge municipal de Lleida, i l’any 1928 és director del Laboratori Municipal de Lleida. El 1936 crea un servei de desinfecció de les aigües de subministra municipal amb clor. Aquest mateix any 1936 posa en funcionament el Servei Maternològic Municipal de Lleida, en un edifici que, posteriorment, és confiscat pels militars. Amb el doctor Francesc Cava intenta fundar a Lleida una “Gota de Llet”.
En política és membre fundador de Joventut Conservadora, i des de 1934 milita en la Lliga Nacionalista de Catalunya.
Es casa, en primeres núpcies, amb Pilar Reimat Mola (?- Lleida, 1918), a la parròquia de Sant Llorenç de Lleida el 29 d’agost de 1909, amb la qual va tenir tres fills. El tercer és Francesc Rabasa Reimat, també metge i psiquiatre, quedà orfe als 6 mesos. Uns anys després, el 29 d’agost de 1920, es casa amb la seva cunyada Carme Reimat Mola (Lleida, 1898 – 1991) a Pomar de Cinca (Osca), amb la qual té cinc fills més. El seu fill Francesc Rabasa Reimat va tenir dos fills: Xavier (Lleida, 1949) i Jordi Rabasa Arévalo (Lleida, 1945), aquest darrer metge psiquiatre de Lleida.
Quan mor està treballant, amb la col·laboració del seu fill, Francesc Rabasa Reimat, en un estudi sobre el subministrament d’aigua potable a la ciutat de Lleida des del 1300, que finalment publica el seu fill en 1983, amb l’autoria compartida, amb el títol: El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida.
Home de grans inquietuds culturals, cerca informació sobre les terres de Lleida per fer treballs documentats. Un d’ells va ser Història del teatre a Lleida, que també el publica el seu fill Francesc Rabasa Reimat, en 1985, en nom dels dos. També era molt afeccionat a la música, i tocava molt bé el piano.
Ha estat membre de diverses associacions lleidatanes, en les quals va tenir càrrecs, com el de vicetresorer de la Societat Econòmica d’Amics del País de Lleida en 1929, vocal de la junta de l’Acadèmia Mariana (1930), soci fundador de l’associació Amigos de los Museos de Lérida, fundada en 1941; del Caliu Ilerdenc, fundat també en 1941, del qual va fer el seu himne, i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, fundat en 1942.
QCB
