Galeria de metges

Amb orígens familiars a la Ribera d’Ebre, és fill de Ramon Raduà Serra, manobre natural d’Ascó i de Rosa Oriol Domènech, nascuda a Faió, emparentada amb el veterinari d’Ascó Antoni Laplana, cirurgià de Tivenys i padrí del seu fill. Enric Raduà comença el batxillerat a Barcelona i l’acaba a Tarragona l’any 1878. Després, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1885. Tot seguit, passa un temps fent de metge d’Ascó i, més endavant, ho és de Garcia, poble on coneix qui serà la seva esposa, Concepció Maymó Cabanellas, filla del metge Josep Maymó Homdedéu, titular d’aquesta vila i descendent d’una nissaga mèdica garcienca. Possiblement, aquí rau la motivació de Raduà d’instal·lar-se en aquesta població per exercir-hi professionalment durant uns anys, suficients per escriure Datos para el estudio topográfico médico de Garcia, treball que publica el 1892 i pel qual obté el Premi Topografia Mèdica que atorga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que comporta també el seu nomenament com a acadèmic corresponent.

L’elaboració d’aquesta descripció medico topogràfica de Garcia i la seva anterior participació en el Congrés de Ciències Mèdiques celebrat a Barcelona el 1888, influeixen en la presa de consciència d’Enric Raduà sobre la necessària implantació de mesures d’higienisme per millorar les condicions de vida al medi rural. Des del 1893, és membre de la Societat Espanyola d’Higiene, institució on presenta l’assaig Reglas que deben seguirse en la construcción de las habitaciones de las grandes ciudades y en los centros Industriales, treball que també és premiat amb una menció honorífica. Després, el 1897, és guardonat un altre cop –ara per la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Barcelona- per la redacció de De res pescarius. (Acerca la fomentación de la pesca), memòria que publica la revista il·lustrada Fomento de la Pesca, de la qual n'és redactor en cap.

Interessat en la cooperació agrícola, com a delegat de la Junta Comarcal de Societats Agrícoles Federades de Lleida, destaca la intervenció d'Enric Raduà en el Congrés Cooperatiu Catalano-Balear de 1899 i, també, el seu viatge a Manchester per assistir al Congrés de l’Aliança Cooperativa Internacional de 1903. El 1905, assumeix la direcció de la revista El Cooperador Cooperativista, publicació quinzenal que substitueix l’anterior capçalera Revista Cooperativa Catalana, també portaveu de la Federació de Cooperatives Catalano-Balears. El 1913, és secretari del Primer Congrés Nacional de Cooperatives que se celebra a Barcelona. Igualment, és molt notable la seva activitat en el món del mutualisme català. El 1896, Enric Raduà es troba entre els fundadors de la 'Unión y Defensa de Montepíos de la Provincia de Barcelona', entitat precursora de l’actual Federació de Mutualitats Catalanes on crea i dirigeix el Servei de Vigilància Infantil per assistir els infants i assessorar les mares en puericultura i en la cura higiènica dels seus fills. El 1928, coincidint amb la inauguració d'una nova seu, la rebatejada Federació de Societats de Socors Mutus penja el retrat del doctor Raduà a la seva Galeria de Presidents Honorífics.

Des del 1893, Enric Raduà és metge auxiliar de la Maternitat Municipal fins al 1896 que esdevé titular numerari de l’Asil Municipal de Pobres. L'any següent, obté plaça de facultatiu del Cos Mèdic Municipal de Barcelona a la vegada que guanya per oposició una plaça d'Inspector Municipal de Sanitat. A la Síntesis Demográfica de Barcelona, correspondiente al año 1896, consta que l’acadèmic corresponent Enric Raduà Oriol resideix al pis 2n 2a dels números 9 i 11 del carrer Plateria de Barcelona. Aquestes dades les presenta Lluís Comenge, director de l’Institut d’Higiene Urbana on, a partir del 1902, Enric Raduà s’encarrega de les tasques d’Estadística on, ràpidament, hi progressa professionalment. Així ho demostra el fet que, cinc anys després, és nomenat director de l’Oficina de Demografia, Estadística i Padró Sanitari que s’acaba de crear aquest any 1907. Aquest mateix any, Raduà és nomenat cap d’Estadística Demogràfica Municipal de Barcelona i ocupa el càrrec fins al 1913, moment en què -comptant amb una plantilla de dotze persones- és ascendit a director. El 1917, es converteix en degà del Cos Mèdic Municipal de Barcelona i, des d’aquesta posició, impulsa la creació de l’Institut Municipal de Demografia així com la publicació de tres revistes de divulgació científica Fomento de la Pesca, Demografía Social i Medicina Social. Finalment el 1921, rep el nomenament de director interventor de l’Institut de Demografia i Padró Sanitari, un càrrec que ocupa fins al 20 de març de 1928, quan –ja malalt- l'abandona per jubilació. Dos mesos després, el 18 de maig, mor a Barcelona.

Vinculat als sectors catalanistes de la capital catalana ja quan era estudiant, Enric Raduà ingressa a la Unió Catalanista (UC), partit independentista radical fundat el 1891 i resulta un dels delegats escollits per representar la comarca de la Ribera d’Ebre -juntament amb el metge d'Ascó, Domènec Agustí Salmons- a l’Assemblea que redacta les Bases de Manresa el 1892, on destaca la seva proposta sobre la plena separació d'Església i Estat. Després, el 1895, torna a ser delegat a la IV Assemblea d’UC que se celebra a Olot. Després, quan a principis del segle XX, el catalanisme es divideix, ell es manté dins l’òrbita d’UC. El 1898, és vocal de la junta organitzadora de l’Exposició Universal de Barcelona de 1898 i, anys després, participa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906.

Soci de diferents entitats mèdiques i socials, és secretari general de l’Acadèmia Medico-Farmacèutica el 1895 i pertany a l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i a l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal de Barcelona (ACMMB), institucions que presideix el 1910. És també vocal de la Societat d’Amics de la Instrucció de Barcelona alhora que és cofundador i codirector -juntament amb Francesca Rovira- del Museu Pedagògic Experimental de Barcelona creat el 1904, com ambdós expliquen en l'article La Evolución Pedagógica que publiquen el 1909. L'any 1910, és un dels promotors i ponent en el Congrés de la Tuberculosi de Barcelona mentre que, el 1912, a Vilanova i la Geltrú, participa en el II Congrés d’Ateneus i Asociacions de Cultura, en la Secció d’Educació Física, i presenta la ponència sobre la Conveniencia de ampliar la actuación de las Asociaciones de Cultura en la Educación, amb un col·loqui que compta amb la intervenció de metges destacats com Eladi Homs, Elies Juncosa, Artur Galceran i Felip Proubasta.

Col·laborador de diferents publicacions com La Veu del Camp, portaveu de l’Associació Catalanista de Reus, i de diaris com La Veu de Catalunya, La Renaixensa i Lo Somatent on -sota el pseudònim “Dr. Octavius”- Enric Raduà escriu una sèrie d’articles que titula Vida rural. Aquest afany divulgador el duu a impartir nombroses conferencies a diferents seus acadèmiques, culturals i socials. El 1904, pronuncia el discurs inaugural del curs de l’Acadèmia i el Laboratori que titula El derecho a la existencia en orden a la salud, exemple d'un tema recurrent en les seves dissertacions on no sols proposa la reforma dels serveis sanitaris de I'Ajuntament de Barcelona sinó que també denuncia la inexistència d’un hospital d’infecciosos, l'incompliment de les ordenances municipals, la manca d'estudis de sol i subsòl, de controls sanitaris a les escoles o d'una inspecció bacteriològica en tractaments i aliments, etc.

Vidu de Concepció Maymó des del 1919 i havent perdut dos dels seus cinc fills, els dos més grans, Enric (+ 1920) i Teresa (+1922), Enric Raduà Oriol mor el 18 de maig del 1928 avançant-se només uns dies a la pèrdua d'un altre fill, Josep (+1928), deixant soles les dues filles més petites: Concepció i Carolina.