Galeria de metges

Descendent d'una família de pagesos benestants, que s'instal·la a Sant Martí de Sarroca a finals del segle XVII. Inicia, entre els 12 i 14 anys, els estudis de filosofia a la Universitat Pontifícia de Cervera i, més tard, ingressa al Col·legi de Cirurgia de Barcelona on és deixeble de Pere Virgili. Tres anys després d’iniciats els estudis, Josep Queraltó obté la plaça de practicant major de l’Hospital de la Santa Creu per oposició, càrrec que li comporta fer les disseccions anatòmiques i l’ostenta fins al 1775. Aquest mateix any, participa com a ajudant metge de segona en l'expedició militar a Algèria, que ha estat ordenada per Carles III, per lluitar contra els pirates. De tornada, desembarcats a Alacant i rep l’encàrrec d’assistir els ferits d’aquesta campanya que ha acabat essent un fracàs militar. Torna a Barcelona i es reincorpora al seu lloc de practicant major. El 1775, amb 29 anys, es casa amb Maria Mariné amb qui té fills.

El 1776, Josep Queraltó torna a marxar, aquest cop, en qualitat de consultor amb l’expedició comandada pel general Pedro de Ceballos al virregnat del Riu de la Plata, a l’Argentina. A la seva arribada a Buenos Aires, li confien la direcció de l’Hospital Militar de l'Illa de Santa Catalina, al sud de l’actual Brasil.

Uns anys més tard, novament a Espanya, el rei Carles III comissiona Josep Queraltó -juntament amb els metges Juan de Navas, Jaume Raspau, Ramon Sarrais, Diego Rodríguez del Pino i Ignasi Lacaba- a Londres -als Hospitals de Guy i St. Thomas- i a París –a l’Hotel-Dieu i a La Charité- a fi d’ampliar coneixements en aquests centres, els més prestigiosos de l’època, i, a la seva tornada, aplicar-los al Col·legi de Cirurgia que el monarca ha decidit establir a Madrid. Després d’aquest viatge d’estudis que durà tres anys, Josep Queraltó rep el nomenament de cirurgià honorari de Cambra de la Cort de Carles III i de catedràtic de l’assignatura d'Afectos quirúrgicos y vendajes del Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Madrid, titulat de San Carlos.

Del 1793 al 1796, durant la Guerra dels Pirineus contra les forces franceses de la Convenció, Josep Queraltó dirigeix els Hospitals Militars de Navarra i Guipúscoa. En aquest temps, ha guanyat celebritat per la seva habilitat de guarir ferides per armes de foc en cobrir-les amb un apòsit i un embenat, aplicant foments calents. Malgrat tot, sembla que no està clar si Josep Queraltó acaba publicant el seu mètode perquè el text mai ha estat localitzat i tot apunta que la difusió de la seva tècnica es deu a la divulgació que en fan altres metges militars. L’historiador Fèlix Torres Amat diu d’aquest mètode: 'Ningún cirujano en Europa ha simplificado y reformado el tratamiento de las heridas por arma de fuego como el Sr. Queraltó. A él deben los cirujanos españoles el haber sido los primeros en separarse de la opinión general que consideraba venenosas las heridas por arma de fuego y en desterrar de nuestros hospitales la práctica bárbara de sajarlas..... Queraltó fue el primero que enseñó a conducir las heridas por armas de fuego a una pronta cicatrización, cubriéndolas con unas simples hilas, un vendaje y unos fomentos emolientes o calmantes cuando lo exigía el dolor; y su pericia salva aún en el día a muchos militares que en sus graves heridas creyeron perdidos para siempre sus miembros...'.

A principis del 1796, Josep Queraltó viatja a Barcelona per anar fins al seu poble natal de Sant Martí Sarroca i, també, a Caldes de Malavella per sotmetre’s a uns tractaments hidrotermals per alleugerir les seves primeres crisis d’artritis reumatoide.

Del 1797 a 1800, dona classes a Madrid però, aquest darrer any després d’unes males collites que porten la fam a gran part de la població del sud de la península, es declara una epidèmia de febre groga, que penetra pels ports de Cadis i Sevilla fins a estendre’s a tota Andalusia. Josep Queraltó es trasllada a la capital sevillana per estudiar com tractar l’epidèmia i organitzar els serveis sanitaris. Des de Sevilla i a partir de l’experiència adquirida, Queraltó publica un breu text que titula 'Medios propuestos por D. Jose Queraltó para que el pueblo sepa desinfeccionar y precaverse si vuelve a reproducirse la epidemia que le ha consternado'. Acabada la missió, és destinat als exèrcits d’Extremadura i de Castella la Vella. Un any més tard, torna malalt a Madrid i hi resideix fins a la seva mort que s’atribueix a les seqüeles d’una malaltia contreta durant la seva estada a Sevilla. El 1802, a petició del rei, el gran pintor Francisco de Goya, considerat el millor retratista de la Cort, pinta un retrat de Josep Queraltó.