Galeria de metges

Fill de Sofia Cateura i Josep Prats, neix el 1910 a la gironina vila de Sant Feliu de Guíxols, comarca del Baix Empordà. De ben jove es trasllada a Barcelona amb la seva mare. Les seves inquietuds personals fan que compagini els estudis de comerç amb els de medicina, obtenint el títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1932 a la Universitat de Barcelona. S’especialitza en urologia i cirurgia general.

Inicia les seves activitats professionals com a metge agregat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (sala d’urologia), complementant la seva activitat amb la consulta particular ubicada al seu domicili del carrer València 204 de Barcelona.

A conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, a finals d’agost del 1936 és mobilitzat per la Conselleria de Defensa de Catalunya i destinat com a cirurgià a la caserna de Carlos Marx de Barcelona, fins al 23 d’octubre del 1936 en què és destinat a l’Hospital Militar de Barcelona (2a sala de cirurgia), on el 4 d’agost del 1937 és nomenat com a tinent mèdic provisional. Presta serveis en aquest hospital fins a finals de 1937, exceptuant tres períodes de temps en què marxa al front d’Aragó com a cirurgià. El gener del 1938 passa al front de Llevant, i l’abril del 1938 al front de l’Est i el setembre del mateix any se’l promou com a capità mèdic de l’Exèrcit de l’Est.

Destinat a l’hospital de campanya del XIII Cos de l’Exèrcit Republicà a la població d’Aliaga (Terol) i més endavant, a diversos hospitals de campanya com Cedrillas, Cervera, Vega, Bellpuig, Tàrrega, Moià, Manresa, Camprodon i la Jonquera. El 19 de març de 1933 es va casar amb Carme Palet Prats, estableixen la seva residència a Barcelona i tenen una filla, Maria del Carme.

El 9 de febrer del 1939 entra a França per la frontera d’El Pertús i és internat en un camp de concentració, es creu que primer a Argelers i dies més tard al camp d’Agde, conegut com el camp dels catalans. Des d’allà, per ordre de les autoritats franceses, és traslladat a l’Hospital de le Boulou, i el 10 de març del mateix any, a l’Hospital de Sète per tenir cura dels ferits. Amb l’autorització del cònsol espanyol de la ciutat de Sète, i després de ser substituït per un altre metge espanyol, el 26 de març de 1939 entra de nou a Espanya per la frontera d’Hendaia.

Acabada la guerra Prats és advertit de la possibilitat d’una eventual detenció i, convençut de la seva innocència, rebutja la proposta de marxar a l’exili a Mèxic. Denunciat a la policia per companys metges que l’acusen infundadament de roig, de pertànyer a la cèl·lula comunista de l’hospital del carrer Tallers i de mala praxi mèdica, és detingut i traslladat a la presó Model de Barcelona.

Posteriorment jutjat mitjançant procediment judicial sumaríssim 000281/39, és condemnat per rebel·lió militar a dotze anys i un dia de reclusió menor, dels quals en compleix més de dos a la presó militar del Castell de Montjuic de Barcelona de l’abril de 1939 a finals del 1941, per haver-li estat commutada la pena. També és depurat i condemnat a la inhabilitació perpètua per a l’exercici de la medicina a Barcelona. El Dr. Prats pateix l’anomenat “exili interior”, que fa que molts joves metges catalans, quedin reclosos i confinats, sense possibilitats d’exercir amb llibertat la seva professió. L’exili interior, que afecta també a altres col·lectius, com ara mestres i policies de la República, significa una autèntica depuració ideològica per part dels vencedors de la Guerra Civil.

Amb pocs recursos econòmics i amb l’obligació de tirar endavant la seva família, es dedica a la docència durant uns mesos, impartint classes de física i química a algunes escoles de la ciutat de Barcelona. Fins al novembre del 1941, quan el Colegio de Médicos de Barcelona y su Provincia li atorga un carnet provisional per a l’exercici de la medicina. La seva rehabilitació com a metge, li permet dedicar-se novament a la seva professió. Una vegada establert al carrer Cerdanya 383 de Barcelona on passa consulta, comença a treballar per a diverses mútues sanitàries com Asepeyo i a centres de la sanitat pública. També visita setmanalment a la Policlínica d’Olot, en l’especialitat de cirurgia general i vies urinàries.

L’any 1949, considerat aleshores un prestigiós uròleg a Manresa, Berga i Olot, exerceix de metge especialista a les mines de carbó de Fígols del municipi de Cercs (Berguedà). Són temps convulsos de postguerra, i la resistència antifranquista actua activament als boscos i muntanyes de Catalunya. El 9 de novembre de 1949, mentre anava a fer una visita mèdica per la zona, el vehicle en què viatjava és atacat i metrallat al Coll del Gall entre Berga i Cercs, rebent fins a set impactes de bala. L’autor de l’atac és Marcel·lí Massana Bansells, àlies “Panxo”, tinent de l’exèrcit republicà durant la guerra i uns dels maquis més coneguts de la resistència antifranquista catalana entre 1945 i 1951. El maquis llibertari rural més famós, confon el cotxe en què viatjava Prats, amb el del recaptador de les nòmines dels treballadors de la companyia minera. Traslladat a l’Hospital Sant Bernabé de Berga és intervingut en una operació a vida o mort pels doctors Comelles i Desveus, amb la col·laboració del Dr. Moradillo, qui des de pocs dies abans feia de metge a l’empresa minera de Fígols. El Dr. Prats sobreviu a l’operació que resulta un èxit i, dies més tard, és traslladat a Barcelona a la Clínica Pujol i Brull, on està més d’un mes per recuperar-se de les seves ferides. Un cop recuperat, es reincorpora a les seves tasques d’inspector mèdic a les mines de Fígols amb el suport del Dr. Francesc Solé Balcells, reconegut uròleg. Malgrat tot, les seqüeles de les greus ferides que va patir l’acompanyaran durant tota la seva vida.

El Dr. Prats Cateura va exercir amb passió la medicina en les especialitats de cirurgia i urologia fins que, l’any 1972, a conseqüència dels problemes cardíacs que patia, té un atac de cor quan es trobava de vacances al País Basc. Traslladat urgentment a Barcelona, mor pocs dies després.