Galeria de metges

Neix a Lleida l'1 d'abril de 1883. Es trasllada a Barcelona, on cursa els estudis de medicina a la facultat del carrer del Carme entre 1900 i 1906, any en què es gradua amb la qualificació d’excel·lent. Durant la carrera, obté una plaça d’alumne intern de la facultat i també de l’Hospital de la Santa Creu (HSC), el que llavors s’anomenava “practicant”. En llicenciar-se, guanya per oposició una plaça de metge intern de l’HSC i de metge de guàrdia. De 1907 a 1908 també és professor auxiliar de patologia quirúrgica. Aquestes tasques les compagina, de 1908 a 1910, amb guàrdies al recentment inaugurat Hospital Clínic.

El 1908 també obté una plaça d’inspector municipal de sanitat, però es pot dir que la seva activitat professional, al llarg de la vida, es desenvolupa gairebé exclusivament a l’HSC. Es forma al servei del Dr. Hernández-Luna, dedicant-se sobretot a les malalties infeccioses. El juny de 1917 accedeix per oposició a una plaça de metge numerari, la màxima categoria dins l’escalafó de l’hospital, equivalent al que actualment identificaríem com a cap de servei. Arran d’aquest assoliment, La Vanguardia esmenta que se li fa un sopar d’homenatge en un restaurant molt conegut de Barcelona, amb l’assistència d’un centenar de professionals de la medicina catalana. Es fa càrrec de la sala de dones de “medicina general”, on exercirà fins al 1953, quan, segons el reglament del cos facultatiu, s’ha de jubilar en fer 70 anys.

És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i participa com a docent en cursets a l’Ateneu d’Alumnes de l’HSC. Són d’aquesta època les dues publicacions que li coneixem, aparegudes als Annals de l’Hospital de la Santa Creu, el 1928 i el 1932. La primera tracta sobre l’assistència de beneficència a Barcelona, i la segona, sobre les alteracions generals de l’organisme en els traumatismes.

Després de la guerra, és sotmès a un judici sumaríssim per un tribunal de responsabilitats polítiques, però obté l’indult i se li permet reincorporar-se com a director del Servei de Medicina General de Dones de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. No obstant aquesta direcció, es manté sempre a l’ombra de l’internista més reconegut del moment, el Dr. Francesc Esquerdo Rodoreda, director de la sala d’homes. Sembla que la seva activitat docent-investigadora es limita a col·laboracions en els cursos que el Dr. Esquerdo organitza en el seu servei.

El 1941 incorpora en el seu equip a la Dra. Maria Victòria Quadras-Bordes com a metgessa auxiliar. Es tracta d’una metgessa que havia estat depurada el 1940 i que era germana de la reconeguda Dra. Maria Lluïsa Quadras-Bordes. Encara que, juntament amb ella i fora de l’hospital, la Maria Victòria practicava la ginecologia, a l’HSC fou la primera dona a formar part del personal facultatiu d’un servei de medicina general.

A partir de 1942, el Dr. Prats passa a desenvolupar tasques d’assessor tècnic de l’administració de l’hospital i és nomenat director dels serveis tècnics. Des d’aquesta posició, participa en la redacció dels nous estatuts del cos facultatiu adaptats a les circumstàncies polítiques del moment, que s’aproven el 1950. Sembla que l’encàrrec se li ofereix a instàncies del Dr. Francesc Esquerdo, que ha estat convidat a participar-hi primer, però que ha declinat l’oferiment. Es jubila reglamentàriament el 1953 i mor a la seva ciutat natal el 1963.

Casat per segona vegada amb Concepció Mata Duran tenen dos fills Carme i Manuel Prats Mata (1919-2007), metge especialista en l’aparell respiratori.