Galeria de metges

Tercer de quatre germans i orfe de mare - Maria Roig- i de pare -Isidor Frias, professor, advocat i polític nascut al Vendrell- des dels 8 i 12 anys respectivament, el petit Alexandre ha de treballar per ajudar-se en els estudis. El 1890, comença d’aprenent a la farmàcia de Josep Llovera alhora que treballa a la impremta de Pere Bofarull on s’edita el Diari de Reus. Acaba el batxillerat l'any 1893 i, el següent, decideix establir-se a Barcelona on continua treballant d’ajudant pràctic a la farmàcia de Pere Bofarull. Després, també, es desplaça a diferents farmàcies que s'obren al Baix Llobregat com a Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi i la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

El 1895 és quan comença dues carreres al mateix temps: Magisteri i Medicina, llicenciant-se en aquesta darrera el 1902. Alexandre Frias forma part de la coneguda promoció de “La Xeringa”, un grup d’estudiants que s’autodefineix com a lúdic tot i que, també, és protagonista d’una de les vagues universitàries que, per la seva coherència i organització, més transcendeix del segle XIX. Entre el grup s'hi troben bona part dels grans noms mèdics del primer terç del segle XX: el pare de la Gastroenterologia Francesc Gallart, el catedràtic d'ORL Ferran Casadesús, el fisiòleg Jesús Maria Bellido, l’otorinolaringòleg Lluís Suñé Medan, el polifacètic Ramon Pla Armengol, el president del Sindicat de Metges i artífex del Casal del Metge, Josep Moll o els polítics Emili Galceran i Humbert Torres. Això, sense obviar, és clar: Pere Barrufet i Claudi Tricaz, que juntament amb Alexandre Frias formaven el triumvirat de prohoms reusencs alhora que eren l’ànima indiscutible dels certàmens xeringaires, en què el jove Frias hi destaca activament amb els seus escrits i dibuixos humorístics.

Inicialment, el doctor Frias s’estableix a l’Ametlla de Mar, compaginant la feina de metge amb la d'inspector mèdic municipal. El 1906 és quan obté aquesta la plaça de metge titular en propietat després de presentar-se i guanyar les oposicions. S'està a la vila costanera fins al 1909 perquè torna a Reus on obre una consulta de Pediatria alhora que fa de metge de la Creu Roja. El 1912, és nomenat ajudant interí de la Secció de Ciències de l'Institut General i Tècnic de Reus, càrrec que ocupa fins a l'any 1918.

Molt preocupat per l’elevada taxa de mortalitat infantil del país, no sols impulsa una intensa campanya de divulgació dels principis de puericultura entre les mares que acaben de tenir un fill sinó que coordina que el fulletó Consells a les mares per a ben criar a sos fills es lliuri gratuïtament al Registre Civil a tots els que acaben de tenir un fill. De fet, l’obra d’Alexandre Frias contribueix a determinar una extraordinària reducció de la taxa de mortalitat infantil al Baix Camp en comparació a la de la resta d’Espanya. Frias és el primer a estudiar una patologia freqüent a la zona, que encara no es diagnosticava correctament, com la leishmaniosi, un tema en què ja va aprofundir-hi en la seva tesi doctoral El Kala-azar infantil en Reus y su comarca, presentada a Madrid l'any 1918.

El 1914, acabat de nomenar metge de la junta del Patronat de Metges Titulars de Reus -després del viatge d’estudis fet l'any abans per França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica per visitar diferents institucions pediàtriques que a Europa es coneixen com 'La Gota de Llet'-, Alexandre Roig es planteja crear una institució de protecció per a la infància a Reus. El 1917, amb l’ajuda del mecenes Evarist Fàbregas, Alexandre Frias funda l’Associació Reusenca de Caritat per ajudar a les mares embarassades i, poc més tard, el 1919, crea l’Institut de Puericultura de Reus, que també es coneixerà com “La Gota de Llet de Reus”. L'Institut té la finalitat d’ajudar els infants protegint-los de la misèria i la ignorància tot fomentant el control de les dones embarassades i educant aquelles que lacten els fills. Des de l’Institut, també, organitza colònies escolars i col·labora amb el Servei Municipal d’Inspecció Mèdica Escolar.

L’any 1921, crea i és director de la revista Puericultura que es publica fins al 1936. El mateix any, funda el Laboratori Municipal i, el 1924, implanta la Inspecció Medica Escolar i l’Educació Física a l’escola. L’Institut de Puericultura segueix funcionant després de la Guerra Civil i, anys després, rep el nom del seu fundador. D’altra banda, Frias impulsa la creació d’un Departament de Pediatria a l’ Hospital Sant Joan de Reus d'on és nomenat director el 1945.

Casat amb Eudalda Torreblanca a Cornellà de Llobregat el 1905, Alexandre Frias mor sense descendència llegant a l'Ajuntament de Reus la seva col·lecció de retrats de reusencs il·lustres. La ciutat, ja en vida li tributa diferents homenatges en reconeixement a la seva obra mèdica i al seu mecenatge amb la vila i els més necessitats. Ben aviat, l’Institut de Puericultura de Reus pren el nom del seu fundador i director. També, arreu, el doctor Frias és constant objecte de reconeixements com quan és distingit amb l’Ordre Civil de Sanitat o quan, el 1958, rep la Medalla d’Or de la Ciutat de Reus i el nomena fill predilecte de la ciutat. Després de mort, el 1963, la capital reusenca dóna el seu nom a un dels seus carrers mentre que, el 1965, col·loca el seu retrat a la Galeria de Fills Il·lustres. També, l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar se suma als homenatges al doctor Frias donant el seu nom a la Biblioteca Municipal.

L'any 2017, en el marc dels actes de 'Reus Capital de la Cultura Catalana', l’Ajuntament de Reus, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i altres entitats i institucions catalanes, dediquen una sèrie d'activitats a recordar i difondre la vida i l’obra del doctor Alexandre Frias i Roig (Reus, 1878-1963).