Galeria de metges

Cursa els estudis de Batxillerat a les Escoles Franceses de Barcelona i quan acaba, als 18 anys, es matricula a l’Escola d’Enginyers Industrials on cursa dos anys amb unes notes excel·lents. Però, la seva autèntica vocació és fer de metge i així ho exposa al seu pare. El 1918, comença els estudis a la Facultat de Medicina, els primers anys encara a l’antic Hospital de la Santa Creu, i es llicencia el 1923.

Després de llicenciar-se, fa el doctorat a Madrid i, de tornada a Barcelona, inicia l’especialitat de Dermatologia amb el Prof. Peyrí. El 1925, continua la seva formació com a dermatòleg amb el Prof. Nanta a Toulouse on Cabré Claramunt forma part d’un Comitè que s’oposa a la Dictadura de Primo de Rivera. Més tard, just quan l’escola francesa de Dermatologia brilla amb tot el seu esplendor, se’n va a l’Hospital de Saint Louis de París per ampliar estudis amb el Prof. Darier. A finals dels anys 1920, torna a Barcelona i s’incorpora com a dermatòleg a l’Hospital de Sant Pau.

A Catalunya, Josep Cabré i Claramunt comença una important tasca sindical. És membre del Sindicat de Metges de Catalunya des del 1928, ocupant el càrrec de secretari des de l’any 1934 fins al final de la Guerra Civil. Aquesta vinculació sindical i la seva ideologia catalanista fan que hagi de passar pel Comitè de Depuració de Responsabilitats Polítiques del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que, després de molts tràmits, l’absol i li permet ocupar el càrrec de cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Sagrat Cor. Col·labora, també, com a consultor a l’Hospital d’Infecciosos, actual Hospital del Mar i a la Quinta de Salut l’Aliança.

La trajectòria professional de Cabré i Claramunt ve marcada per la seva gran entrega i dedicació, moltes hores a l’estudi i participació activa en diversos congressos nacionals i internacionals de Dermatologia, mantenint sempre un especial vincle amb l’Escola francesa. Destaca la seva participació al Congrés de Leprologia Internacional que se celebra a Madrid l’any 1953.

Entre els temes del seu interès, cal citar els treballs sobre micofungoma inicial, icterícia contemporània del xancre sifilític, les repercussions de l’ avitaminosi sobre la pell, la patogènia de les eritrodèrmies essencials, el queratoma difús congènit, la síndrome de Senear-Usher, entre d’altres. Els darrers anys de la seva vida, a més, col·labora en l’edició de llibres clàssics, anotant i ampliant la traducció del Compendio de Dermatología de Darier. Cabré Claramunt és un observador hàbil i profund, sempre al corrent de la bibliografia estrangera. La seva vida acadèmica es reparteix entre l’Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV), l’Associació de Dermatòlegs de Llengua Francesa i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la què és nomenat acadèmic corresponent l’any 1949. Estudia constantment i inculca l’hàbit d’estudi al seu fill, Josep Cabré Piera, també dermatòleg de gran projecció internacional.

Josep Cabré i Claramunt mor sobtadament d’un infart de miocardi que li sobrevé als Jardinets de Gràcia de Barcelona el 17 d’abril del 1956.