Galeria de metges

Neix a Barcelona, segon fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer i de Rosa Rovira i Balanzó pertanyent a la nissaga dels Cabot de Llavaneres i a la dels Balanzó de Mataró respectivament. Tots els germans són un exemple de treball i emprenedoria que deixa una empremta indubtable a la Barcelona en la cruïlla entre segles XIX i XX. Malgrat que l’ofici del pare és seguit per tres germans (el gran Francesc, i els més petits Emili i Joaquim), Dionís, el tercer, opta per ser agent de canvi i borsa mentre Josep escull estudiar medicina sense precedents familiars de metges que influeixin en la seva vocació. Després d’aprovar el batxillerat amb quinze anys, als setze es matricula a la Facultat de Ciències per fer l’any comú necessari per accedir a les diverses facultats de ciències i als disset a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1871.

El 1872 és professor substitut de terapèutica del Dr. Narcís Carbó i Aloy a la mateixa facultat, i després de patologia quirúrgica. Per la seva trajectòria és molt probable que la personalitat de Carbó influís en Josep Cabot. Malgrat que la docència l’atrau, s’interessa per la pediatria i la dermatologia, treballant sempre com a pediatre primer a la Casa de la Maternitat del carrer Ramellers de Barcelona i a la consulta privada a la Gran Via prop de Passeig de Gràcia. Durant la dècada de 1870 es dedica bàsicament a l’assistència, i preocupat per la mortalitat infantil en el centre promou millores higièniques convençut de la seva importància per disminuir l’elevada mortalitat.

Es casa amb Pilar Colomer Espúñez, germana del Dr. Josep Colomer Espúñez, esdevenint així sogre del metge Joan Soler Damians, impulsor de l’Educació física a Catalunya. Van tenir dos fills: Carlos mort el 1880 i Pilar Cabot Colomer.

Va enviudar jove, el 1878. Es casa en segones núpcies amb Enriqueta Amat (†1913) i en terceres amb M. Buenaventura Ferrer Catasús (Sitges, 1865 - Barcelona, 1929). Va mantenir un fort lligam amb les famílies dels seus germans Cabot de marcada religiositat fins al punt que van promoure la construcció de l’Església de Sant Francesc d’Assis al Poblenou en memòria del seu pare, lamentablement desapareguda durant la Guerra Civil.

Al final de la dècada de 1870 projecta els coneixements adquirits i comença la seva trajectòria acadèmica. Ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina l’11 de juny de 1883 amb la lliçó “Contribución al estudio de las lesiones óseas producidas por la sífilis hereditaria durante la infancia, especialmente bajo el punto de vista de su diagnóstico y tratamiento” a la que hi va respondre l’acadèmic Emerencià Roig i Bufill fundador de la Gaseta Mèdica de Catalunya. Cabot és nomenat secretari de l’esmentada institució durant el bienni 1885-1886 on fou l’últim secretari primer, ja que després se n’anomenà un de perpetu. Forma part de la seva junta directiva en els períodes 1893-1894 i 1895-1896. Al seu torn en resposta al discurs d’ingrés de l’otorrinolaringòleg Lluís Suñé i Molist l’any 1886 a la Reial Acadèmia, en les seves paraules Cabot considera a Suñé com un dels fundadors del laboratori.

La preocupació per la higiene el fan seguir els escrits del Dr. Joan Giné i Partagàs, catedràtic d’higiene de la medicina des del 1867. Especialitzat en l’estudi de la mortalitat infantil, va rebre l’encàrrec de redactar un dictamen sobre les mesures higièniques que havia d’aplegar la futura Casa Provincial de Maternitat i Expòsits que s’havia de construir al Mas Caballé de Les Corts, dictamen que fa conjuntament amb Joan de Rull i Xuriach, cirurgià pediatre de la casa de Maternitat, i amb l’higienista Rafael Rodríguez Méndez, hereu de la càtedra de Giné, dictamen que es publica el 1883. Va tenir una gran rellevància, ja que va ser el model dels projectes arquitectònics que va desenvolupar la Casa Provincial de Maternitat durant les següents dècades. El criteri que es va seguir va ser més funcional que econòmic, i en aquesta línia es van construir progressivament diversos edificis o pavellons aïllats, per millorar les condicions de salubritat.

També autor de l’”Estudio demográfico-médico del quinquenio de 1877 a 1883” en el que Cabot afirma que “la higiene actual és on hem d'escudar-nos, ella, la gran ciència, que ha crescut i s'ha desenvolupat..., i demostra que de la humanitat mateixa depèn que es puguin minvar dels mals que l'afligeixen”.

Col·labora a les revistes Archivos de Cirugía, Gaceta Médica Catalana i Revista de Ciencia Médica de Barcelona i participa en diversos congressos de pediatria i en l’internacional de tuberculosi.

L’any 1907 és nomenat director de la Maternitat. Curiosament, el seu renebot Emili de Balanzó Cabot esdevindrà, disset anys després, també pediatre de la Maternitat. Josep Cabot mor a Barcelona el setembre de 1915 a 66 anys, al seu darrer domicili del Passeig de Gràcia 113.