Galeria de metges

Fill de l’advocat, periodista I dirigent esportiu Ricart Cabot Montalt, que era futbolista de jove i secretari general de la Federació Española de Futbol, després. Joaquim Cabot és també un esportista d'elit, jugador de hoquei herba, internacional amb Espanya i conegut com a Cabot I per distingir-lo del seu germà Ricart, a qui anomenaven Cabot II. Després de la Guerra, jugant amb el FC Barcelona, aconsegueix que el Club guanyi els tres únics campionats d’Espanya d’aquesta disciplina fins ara.

Amb el títol de batxiller per l’Institut de Barcelona de 1933, Cabot fa els tres primers cursos de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè esclata la Guerra Civil, durant la qual exerceix de cirurgià al front d’Aragó. Finalitzat el conflicte bèl·lic, Joaquim Cabot reprèn la carrera i es llicencia el 1941. Assistent al Servei de Cirurgia de Josep M Bartrina, completa la seva formació amb estades d’ampliació d’estudis amb els professors Merle d’Aubigné de París i Bono de Zuric.

El 1945, Cabot es doctora a Madrid amb la tesi Diagnóstico clínico y neumoartrográfico de las lesiones de los meniscos. El 1946, entra a treballar al Servei de Patologia Quirúrgica del professor Pere Piulachs a l’Hospital Clínic de Barcelona com a professor ajudant de la càtedra i passa a ser professor adjunt quan guanya l’oposició el 1963. El 1972, deixa l’Hospital Clínic després d’opositar amb èxit a la plaça de cap del Servei de Traumatologia de l'acabat d'inaugurar Hospital Prínceps d’Espanya de Bellvitge, on organitza uns Cursos de Genoll que, aviat, es guanyen un gran prestigi.

La carrera professional de Joaquim Cabot és molt valuosa en l’especialitat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) en la què destaca com a cirurgià del genoll, del maluc i de la columna. Presideix les Societats Espanyola i Catalana de COT, la primera del 1972 al 1974 i la segona entre 1977 i 1979. Autor d’una obra ben destacada com Traumatologia de los meniscos de la rodilla, adquireix un gran prestigi com a cirurgià de la patologia esportiva, havent operat milers d’esportistes. Entre las figures operades pel doctor Cabot es troben Kubala, Ramallets, Biosca, Bustillo, Gallego, Camacho i molts altres.

El 1948, després d’anys de ser vicedirector mèdic de la Mutual Esportiva de Catalunya, Cabot és nomenat director interí. Aquest mateix any, creats els serveis mèdics del FC Barcelona, és també contractat com a metge del FC Barcelona sota les ordres del metge i vicepresident del Club, Josep Mestres Rovira. Cabot ocupa el càrrec durant sis anys fins que dimiteix per discrepàncies amb Enric Llaudet, president de l’entitat. A més, és el metge de la Selecció Espanyola de Futbol que participa als Mundials de Brasil de 1950 i, juntament amb Emili Moragas, és un dels creadors de la Mutualitat Esportiva de Catalunya.

El 1950, assisteix al VIII Congrés Internacional de Medicina Esportiva que se celebra a Florència on presenta dues comunicacions sobre Valoración médica del entrenamiento y Reeducación de los traumáticos. El 1963, presideix el comitè organitzador del Congrés Internacional de Medicina que s’ha de celebrar a Barcelona el mateix any.

L’any 1961, es crea la Federació Barcelonesa de la Medicina de l’Esport, presidida per Joaquim Cabot que no triga a fusionar l’entitat amb les Federacions de Girona, Tarragona i Lleida per constituir la Federació Catalana de Medicina de l’Esport, que l’any 1984 s’integra a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears amb el nom de Societat Catalana de Medicina de l’Esport, per iniciativa de Ramon Balius i altres metges.

Elegit membre de número de l’Acadèmia de Doctors i distingit en diverses ocasions: França el nomena oficial de la Medicina Esportiva, rep l’Encomana i la Gran Creu de la Sanitat d’Espanya i la Medalla de Plata de la Federació Espanyola d’Hoquei Herba. Als 63 anys i en plena activitat professional, Joaquim Cabot i Boix mor a causa d’un accident vascular cerebral de caràcter isquèmic.

Casat amb Joana Dalmau Freixas des del 1949, quatre dels seus cinc fills són els metges Joaquim, Anna, Joan Carles (1957-1980) i Ricard Cabot Dalmau.