Pediatre vocacional, amb una rellevant consulta privada a Barcelona i prolífic publicista d’escrits breus de caràcter humanístic, sobre els infants
Biografia
De família benestant, vivia al carrer de les Carolines del barri de Gràcia. El pare, Joan, era empresari de cinemes i la mare, Pilar, nascuda a l’Argentina, professora de piano i violí. Tenia una única germana, Eulàlia.
Fa els estudis secundaris a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, que acaba el 1941. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1952. Durant la carrera es alumne intern de la Càtedra de Pediatria del Professor Rafael Ramos a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Interessat per la pediatria extra hospitalària, obre una consulta privada de pediatria a Barcelona, que aviat es transformarà en un equip de pediatres i infermeres, amb gran ressò a la ciutat i província als anys 80-90, per la gran quantitat de famílies que portaven els seus fills al Dr. Brotóns i al seu equip, fet que demostra la seva habilitat diagnòstica i també per tractar als pares i als nens i la seva capacitat organitzativa, oferint als seus serveis als 365 dies de l’any.
Ha estat des dels inicis de la seva carrera professional membre de la Societat Catalana de Pediatria, i Soci fundador de la Acadèmia de Història de la Medicina.
Ha estat un escriptor prolífic. Ha publicat nombrosos articles en revistes mèdiques, com: Un caso de rabia en la infància, Útimas noticias de Jerónimo Soriano, Diarrea por Escherichia coli, Proclama a la Juventud, Neo-puericultura: hacia una nueva Pediatría y Puericultura, Difteria maligna, entre d’altres. També ha publicat en diversos diaris més d’un centenar del que en deia cartes “taquicárdicas”, és a dir notes breus, amb un estil intens, amb l’objectiu de ser impactants al lector, que feien referència a la pediatria social i al nen universal com a bandera.
Motivat per un viatge al Congrés Internacional de Pediatria que va tenir lloc a Moscou va fer una estada d’un mes a la Unió Soviètica per conèixer com era l’educació infantil. Aquesta experiència li va permetre escriure el llibre El niño en la URSS (1967), que va tenir un gran èxit.
Home d’interessos molt diversos, era aficionat al futbol, sobre tot del Barça equip del que era soci, al cinema, als toros i a la literatura. Havia creat en el seu domicili una biblioteca personal, amb centenars de llibres i especialment, els referents a la Guerra Civil.
Tan la seva mare, com la seva esposa Maria Rosa Cuixart Tàpies, sempre li varen donar el màxim recolzament per poder desenvolupar la seva tasca professional, que va exercir fins a 72 anys. Pare de vuit fills; cinc metges i dos de ells, el Joan i el Valentí, també pediatres. Avi de 19 nets i tres besnets.
Joan, Berta, Valentín, Carlos i Daniel Brotóns Cuixart
