Galeria de metges

Des de l’Urgell, d’on són originaris i habitants del mas Cal Defora al terme de Montgai, la família es trasllada a Barcelona per facilitar els estudis dels fills. Emili fa la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1902, amb la promoció autoanomenada “La Xeringa” -grup lúdic i de protesta dels estudiants contra la docència decadent del moment. Entre els seus condeixebles, hi ha els lleidatans Humbert Torres, que anys després serà alcalde de Lleida i diputat a Corts o Amali Prim, metge wagnerià com l’otorinolaringòleg Lluís Suñé Medan, els reusencs Pere Barrufet, Alexandre Frias i Claudi Tricaz. També, el president del Sindicat de Metges, Josep Moll, i especialistes tan reconeguts com Jesús M Bellido, Francesc Gallart, Ramon Pla o Pere Pallàs, per citar-ne només alguns.

Emili Galceran es doctora a a Madrid i, de seguida, s’instal·la a la Granadella per exercir de metge on hi passa la resta de la seva vida perquè ha conegut Ramona Vilà Fort -filla del metge de la població ja retirat, Ramon Vilà- amb qui es casa el maig de 1907 i amb qui formen una família de sis fills. Un d’ells és el metge Albert Galceran Vilà (La Granadadella, 1916 – 1944), mort amb només 28 anys.

El 1913, Galceran Giralt participa en el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana amb una ponència sobre les malalties de la sang, la Calcèmia. El 1910, abans a Barcelona, ha participat en el Primer Congrés Espanyol Internacional contra la Tuberculosi, una malaltia que ell mateix pateix de forma crònica i que li ha provocat una polineuritis iatrògena a causa de les grans dosis de cacodilat ingerides per tractar la malaltia, que sovint li causa problemes de mobilitat fins al punt de desplaçar-se amb tartana per visitar els malalts del poble.

Encara estudiant i mentre viu a Barcelona, Emili Galceran té una intensa vida social i cultural. Molt aficionat a la música és un dels fundadors de l’Associació Wagneriana creada el 1901. Tertulià habitual d'Els Quatre Gats, palesa la seva vocació de polític catalanista, és membre de diverses associacions. Aquesta activitat no cessa a La Granadella, Galceran és l’introductor del catalanisme a la vila i el creador de l’Associació Catalanista Verdaguer, entitat que participa en el Primer Congrés de la Llengua Catalana que se celebra l’any 1906 i que compta amb una notable vida cultural i artística. Manté, també, constant contacte amb Lleida on, des del 1914 fins al 1916, és mestre de Fisiologia i d’Higiene a l’Escola Normal. Aquest mateix any, forma part de la Junta del Patronat del Museu de Lleida i actua com a secretari dels Jocs Florals que es convoquen a la capital del Segre l’any 1916.

Membre de la Lliga Regionalista, el 6 de juliol de 1919, és elegit diputat provincial pel districte de Lleida - Les Borges Blanques a la Mancomunitat de Catalunya. Emili Galceran i Giralt assumeix la presidència de la Comissió Permanent de Beneficència i Sanitat de l’Assemblea des del 1919 fins al 1921, integrada per nou diputats i creada amb la finalitat de fiscalitzar i promoure l’acció del govern català en aquests àmbits. Destaca, entre d’altres, la defensa de les germandats catalanes que encapçala davant l’amenaça que suposa l’anunci del Projecte de Llei d’Assegurances sobre la Malaltia que prepara l’Estat espanyol el 1921. També, per la defensa aferrissada de fomentar el crèdit agrari per fer avançar el món rural català com a membre de la Comissió d’Agricultura i Boscos.

Participa amb Antoni M Alcover en la redacció del Quadern II (1918) i, més endavant, col·labora en la revista Sempre Avant! (1920-1923), periòdic nacionalista quinzenal que es publica a les Borges Blanques, portaveu de la Joventut Catalanista i adherida a Francesc Macià. És a Sempre Avant! on el seu company i amic Humbert Torres escriu el seu obituari quan mor amb només 42 anys, dos dies després d’haver bolcat el cotxe de la línia La Granadella-Lleida abans d’arribar a Sarroca. L’acompanyava la seva esposa que sobreviu a l’accident però no pot assistir al multitudinari enterrament que compta amb l’assistència de personalitats vingudes d’arreu de Catalunya, inclòs el general Macià.

L’any 1923, l’Ajuntament de Granadella li ret homenatge donant el seu nom a un dels carrers del poble i s’encarrega del descobriment de la placa Francesc Macià, el futur president de la Generalitat de Catalunya.