Galeria de metges

Fill del metge Alfred L Rocha Pereyra (+Barcelona, 09/04/1934) i d’Adela Carlotta, neix a Filipines on fa les primeres lletres amb els Pares Agustins de Manila. Quan té set anys, però, tota la família es trasllada a viure a França on estudia al Liceu de Pau on obté un premi d’excel·lència el 1908. Un any després, passen a residir a Barcelona i Alfred Rocha prossegueix els estudis secundaris al Liceu Poliglota, primer col·legi laic de Catalunya. Seguidament amb el títol de batxiller per l’Institut de Barcelona del 1915, entra a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1921. Abans, havent guanyat les oposicions corresponents, és alumne intern a l’Hospital de la Santa Creu primer i, després, de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Ja amb la carrera acabada, Alfred Rocha és nomenat professor ajudant de classes pràctiques del catedràtic Ferrer Solervicens a la Facultat de Medicina. A més, a principis del 1922, és admès com assistent dels Laboratoris de l’Institut d’Orientació Professional i, avançat l’any, inicia una estada sis mesos a París per assistir a un curs de postgrau a l’Hospital Saint Antoine de París, estada que li desperta la vocació per dedicar-se a la Gastroenterologia. De retorn a Barcelona, entra com a metge assistent a la càtedra de Joaquim Trias Pujol per un període de dos anys perquè, després, passa al Servei de Medicina General de Francesc Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu on coincideix amb Agustí Pedro-Pons, amb qui col·labora i fent autòpsies al conegut “corralet” de l’Hospital.

El 1925, es crea el Servei de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i en serà el director durant vint-i-cinc anys. Primer, simultanieja aquesta assistència i la que ve fent al vell Hospital de la Santa Creu i, després, amb la de l’Hospital de Sant Pau. A més, quan es crea la Universitat Autònoma de Barcelona, Alfred Rocha és nomenat professor lliure de Patologia Mèdica, càrrec que manté fins al seu tancament. En aquest temps i fins a la seva desaparició, és membre del consell editor i redactor del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya.

Acabada la Guerra Civil, Alfred Rocha és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1940 i numerari el 1943, ingressa un discurs sobre La Dietética de los nefrópatas.

El 1953, és nomenat director del Servei de Medicina interna de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on exerceix fins a la seva jubilació el 1970. Amb gran vocació docent, Alfred Rocha demostra el seu mestratge organitzant i impartint nombrosos i diversos cursos de postgrau que reedita anualment sobre diferents matèries com ara Dietètica i Nutrició, Reumatologia, Cardiologia, Medicina d’Urgència, Medicina de l’Esport, Nefrologia i Cineradiologia Televisada. Amb afany divulgatiu, publica també un gran nombre dels casos clínics observats al seu servei així com els resultats obtinguts amb l’aplicació de les tècniques més innovadores que hi ha Espanya en aquell moment com, per exemple, la dilatació pneumàtica en l’acalàsia esofàgica, les biòpsies per secció gàstrica i intestinal i la transmissió a l’aula de conferències mitjançant els primers aparells de teleradiologia arribats a Espanya. Alfred Rocha és també pioner en la incorporació de psicoanalistes i psiquiatres com els doctors Pere Folch Mateu i Carles Ballús al Servei de Medicina Interna d’un Hospital General per, juntament amb els internistes- millorar l’assistència en els casos de Patologia Psicosomàtica.

Difusor de les excel·lències de la Medicina catalana a l’Amèrica llatina -on imparteix innumerables conferències, cursos, ponències i comunicacions a congressos i reunions-, Alfred Rocha és objecte de diverses distincions com el nomenament de professor honorari de la Facultat de Medicina de Córdoba, a l’Argentina, membre corresponent estranger de l'Associació Argentina de Medicina Interna i soci honorari de la Societat Mèdica de Santiago de Xile, de l'Acadèmia Nacional de Medicina de Lima, del Perú i, entre altres, de la Societat Interamericana de Gastroenterologia. En els anys 1956 i 1967 respectivament, Alfred Rocha és distingit pel govern espanyol amb les Grans Creus de les Ordes de Sanitat i del Mèrit Civil.

Rocha, que ha estat president de la Societat de Gastroenterologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, el 1975, ingressa a la Societat de Metges Escriptors amb el discurs d’entrada Música i Medicina.

L’any 1959, Alfred Rocha retorna a les Filipines convidat per la Reial i Pontifícia Universitat de Sant Tomàs, la més antiga d’Orient i la més gran de les set universitats filipines. Durant aquesta visita, imparteix un cicle de conferències.

A l’extraordinari Currículum professional i acadèmic d'Alfred Rocha, s’ha d’afegir la seva dimensió musical, iniciada ja en la infància com a virtuós del violí. Amb mestres de gran nivell, aviat, comença a participar en quartets de corda. Ja metge, organitza amb alguns col·legues el grup musical “Asclepios”, un quartet que amb el temps va incorporant altres músics però ell segueix interpretant fins a la seva mort el 1987. Abans, però, ha estat mecenes de molts artistes en els començaments de les seves carreres musicals. És el cas de les sopranos Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé i així ho han reconegut públicament quan ja eren artistes consagrades. Alfred Rocha va ser president de la Capella Clàssica del Col·legi de Metges i vicepresident de l’Associació de Cultura Musical de Barcelona.