Galeria de metges

Un dels dos fills de l’advocat catalanista i procurador a Corts Manuel Rocamora Ribera –fill de pares reusencs, prohom de la Renaixença, fundador de l’Orfeó Català i poeta- i de Dolors Cuatrecasas Genís, amb orígens a Camprodon, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona però veu interrompuda la carrera en el seu darrer any quan esclata la Guerra Civil. Com a militant d’Estat Català i pertanyent a la Secció Universitària de Nosaltres Sols, és detingut per la seva participació en els Fets d’Octubre del 1934. Poc després, ingressa a Esquerra Republicana de Catalunya i, el juliol del 1936, intervé a l’assalt de l’Hotel Colón, que era a la Plaça Catalunya de Barcelona. Més endavant, marxa voluntari en l’expedició de l’Exèrcit Popular republicà que pretén alliberar Mallorca. De tornada, formant part del Cos Sanitari Militar, passa al front d’Aragó. Finalment, enquadrat en una companyia d’esquiadors amb el grau de tinent, forma part de les Milícies Pirinenques, grup amb qui es retira a França.

Inicialment, viu exiliat a Perpinyà i, després, marxa a París fins que, poc abans de començar la Segona Guerra Mundial, Joan Rocamora pot marxar a Amèrica del Sud gràcies a l’actriu Margarida Xirgú que l’ajuda a obtenir la documentació per establir-se a Buenos Aires tot i que, inicialment, no roman a la capital argentina. Primer, marxa a Bolívia on s’hi està cinc anys i és aquí on acaba la carrera de Medicina alhora que organitza una residència d’estudiants i dirigeix una emissora de ràdio. El 1945, Joan Rocamora s’estableix a l’Argentina on també s'hi està el seu cosí i metge exiliat com ell, Joan Cuatrecasas Arumí amb qui col·labora professionalment i amb qui, el 1950, funden la Societat Argentina d’Estudis Reumatològics, formant part de la seva junta directiva com a vicepresident i secretari, respectivament. EL 1947, amb el títol de Medicina convalidat per la Universitat Nacional del Litoral d’Argentina, Joan Rocamora exerceix d’especialista en Radiologia alhora que, a partir del 1967, és professor de Biologia Humana a la Universitat Nacional de La Plata i, també, de la Universitat Privada John Fitzgerald Kennedy de Buenos Aires.

Molt actiu entre els exiliats a Buenos Aires, , Joan Rocamora presideix el Casal de Catalunya en diverses ocasions i dirigeix la revista Catalunya des del 1953 al 1964, una publicació fundada a Buenos Aires el 1939. Col·laborador als Cuadernos Americanos de Mèxic, és membre del comitè que demana el Premi Nobel per a Pau Casals, participa en l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana que se celebren a Buenos Aires el 1958, és president de la Institució Argentina Catalana de Cultura i un dels fundadors de l’Associació d’Intel·lectuals Demòcrates Espanyols (AIDE). Membre també del Centre Republicà Espanyol de Buenos Aires on coneix la filla del president d’aquesta entitat, Graciela Heras, amb qui s'hi casa poc després.

L’any 1956, és l’editor del Llibre Blanc de Catalunya, obra que li permet col·laborar amb un grup molt significatiu d'intel·lectuals catalans exiliats que denuncien l'opressió franquista que pateix Catalunya. A més, Joan Rocamora és autor, entre altres, d’El Casal de Catalunya a Buenos Aires que es publica el 1991 i de Catalans a l’Argentina, un assaig històric que, en part, escriu a manera de memòries personals del temps d’exili.

Un cop es restableix la Generalitat de Catalunya, Joan Rocamora torna al país en diferents ocasions, entre elles, l’any 1984, quan el govern català i concedeix la Creu de Sant Jordi.