Galeria de metges

Fill de Víctor Blajot i de Concepció Pena, germà dels Jesuïtes Jordi i Víctor i de l’advocat Josep Blajot a més de nebot del wagnerià Joaquim Pena, Ignasi fa els estudis secundaris al Col·legi dels Pares Jesuïtes de Barcelona i obté el títol de batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona el 1927. Seguidament, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1933, formant part d’una promoció en què nombrosos companys assoleixen un gran prestigi en la seva especialitzat. Per citar-ne alguns: Pere Barceló, Rafael Pulido, Santiago Montserrat, Jaume Elias i Felix Marti Ibáñez o Màrius Torres, aquest darrer mor prematurament d’una tuberculosi pulmonar.

Durant uns anys, Ignasi Blajot es dedica a l'exercici de la Medicina General fins el moment en què l’activitat que realitza a l'Institut Antituberculós i a la Clínica Mèdica que dirigeix el professor Pedro-Pons a l’Hospital Clínic, fan que es decanti cap a la Radiologia, disciplina en què es converteix en un expert nacional i, molt particularment, en la interpretació de radiogràfica del tòrax. A la Clínica de Pedro Pons dirigeix un gabinet de Radiologia i col·labora en el desenvolupament de les exploracions neuroradiològiques que duia a terme el neuròleg Juan Solé-Llenas després d’una estada a París.

Autor de la Radiología Clínica del Tórax que publica el 1970 i és el primer llibre de text sobre aquest tema que es publica en castellà, un llibre que durant anys es considera com a una obra indispensable per aprendre a diagnosticar les radiografies de tòrax , equiparable als textos escrits en anglès per Benjamin Felson i per Robert Frazer, publicats posteriorment. Ignasi Blajot col·labora en el clàssic tractat de Medicina Interna que coordina Pedro Pons com a redactor dels capítols de Radiologia. A més, publica nombrosos treballs sobre Radiologia Toràcica en les revistes de prestigi, molts d’ells amb contingut encara en vigent i citats com a referència en l’actualitat.

Amant de la música i un estudiós dels poetes de la generació del vint-i-set. A la Clínica de Pedro Pons dirigeix un gabinet de radiologia i col·labora en el desenvolupament de les exploracions neuroradiològiques que duia a terme el neuròleg Juan Solé Llenas després d’una estada a París. Home relacionat amb l’èlit cultural del moment i tracta escriptors com Eugeni d’Ors o Néstor Lujan, a qui es vincula a través de la seva col·laboració amb la prestigiosa revista Destino. El 1988 rep la medalla d'or de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica, guardó que comparteix amb Francisco Campoy Vidal i José Bonmatí Bonmatí, ambdós formats als Estats Units.

Casat amb María Teresa Canals, Ignasi Blajot és pare d’una noia i dos nois, cap dels tres fa la carrera mèdica. Sí és metge el seu cosí, Albert Esquirol Blajot (Vilanova i la Geltrú, 18/09/1918 - )