Galeria de metges

Fins a no fa gaire, es tenia ben poca informació de l’etapa espanyola de Joan Bialet i Massé ni se sabien amb certesa les raons del seu exili tot i que sembla que hi havia un rerefons polític. Recentment, però, la biografia d'aquest catalana il·lustre ha fet un gran tomb: Joan Bialet Massé és el nom que adopta des del moment en que apareix a l'Argentina perquè, fins aquell moment, el seu nom autèntic és el de Joan Paulí Batlle i Mas, fill de l'argentoní Camil Batlle Gual i de Joaquima Mas Coma. Aquest descobriment, documentat amb la partida de baptisme de l'Església de Sant Julià d'Argentona, obliga a reescriure la seva vida. Des d'aquest moment, hem de qüestionar-nos si estudia Medicina i es doctora a la Universitat de Madrid o si es fa metge al continent americà. Actualment, se sap que Joan Batlle Mas és militar de carrera des del deu d'agost del 1862.

Deixeble d’Emilio Castelar, segueix un curs de Filosofia de la Història i participa en els moviments populars i estudiantils que culminen amb la Revolució del 1868. Proclamada la República l’11 de febrer del 1873, al cap d’onze mesos, s’exilia a l’Argentina. Se sap que arriba condecorat per la Creu Roja pels mèrits contrets amb la seva participació a la Guerra d’Àfrica, revalida el títol de Medicina i el contracten, primer, com a professor d’Anatomia al Col·legi Nacional de Mendoza i, un any després, el nomenen rector del Col·legi Nacional de San Juan, a La Rioja argentina.

L’any 1877, comença la carrera de Dret què acaba només en dos cursos i, el mateix any 1879, és designat catedràtic de Medicina Legal a la Universitat de Córdoba. El 1884, el metge mataroní Bialet és un dels promotors d’una llei argentina que, per primer cop al món, determina que l’ensenyament primari dels 6 als 14 anys es públic, mixt, neutral i laic.

Molt preocupat pels temes laborals, l’any 1885, publica el llibre Lecciones de medicina legal aplicada a la legislación de la República Argentina pel què li concedeixen el primer premi de l’Academia Nacional de Medicina i el designen catedràtic de Legislació Industrial i Obrera a la Universitat de Córdoba.

Àvid estudiant, Joan Bialet es gradua, també, en Enginyeria, fet que li permet dirigir, entre 1886 i 1899, la construcció del Dic San Roque de Córdoba, el primer de tots els embassaments d’Amèrica del Sud.

Complint l’encàrrec del president de la República, Julio Argentino Roca, Bialet i Massó elabora un informe sobre la condició laboral de la població obrera argentina que es titula El estado de las clases obreras argentinas, al que segueixen altres treballs sobre la mateixa temàtica com, entre d’altres: Deberes y derechos de los trabajadores (1903), Descanso semanal (1904), Responsabilidad Civil en el Derecho Civil argentino (1904), que han inspirat el Dret Laboral de l’Argentina.

L’any 1905, la Universitat de La Plata li ofereix el rectorat però Bialet no accepta el càrrec perquè l’obligava a renunciar a la ciutadania espanyola.

Interessat per les qüestions agrícoles decideix estudiar Agronomia i es llicencia el 1906, quan ja té 60 anys. Poc després, Joan Bialet és nomenat professor de Legislació Industrial i Agricola a l’Universitat Nacional de Córdoba.

L’any 1902, Joan Bialet i Massó és un dels fundadors del Centre Català de Rosario on es conserven alguns documents escrits de la seva mà en un català impecable, desacreditant així els qui dubten que fos català. També, en dóna testimoni ell mateix en els records que plasma a l’autobiografia, escrita l’any 1907 i de la qual se’n conserva el manuscrit original. La ciutat de Mataró, l’honora amb un carrer dedicat a “Bialet i Massé”.

Mor d’un càncer de laringe, un xic oblidat, però la seva vida i obra a l’Argentina foren tan magistrals i fructíferes que el converteixen en un dels constructors de l’Argentina de finals del segle XIX i principis del XX. En l'actualitat, els seus mèrits i la seva obra són ben reconegudes en tots els àmbits. L'any 2011, la Facultat de Dret de Córdoba li ret homenatge i descobreix un bust de Joan Bialet i Massé.