Galeria de metges

Fill de Miquel Biada Prats i Anna Viada, fa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Mentre estudia és alumne intern pensionat, també és el responsable de prendre els apunts de les assignatures de terapèutica, farmacologia i l’art de receptar l’any de 1873 a 1874. Es llicencia el 1876 i es doctora a la Universitat de Madrid l’any següent, amb una tesi sobre la lactància infantil.

Un cop és metge exerceix com a oftalmòleg, després d’haver fet una estada a Wursburg, a Alemanya, en el servei del professor Rudolph Albert von Kölliker. Després feu una visita a Berlín i a París, per establir contacte amb altres oftalmòlegs.

Quan torna a Barcelona li ofereixen una consulta a l’Hospital del Sagrat Cor, on es converteix en el primer especialista en oftalmologia d’aquest centre. Durant el curs 1897 a 1898 és nomenat “conservador del museus” per la junta de govern de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Josep M. Biada és aficionat a l’excursionisme científic i participa en sortides i en conferències sobre muntanyisme amb els membres de la coneguda com a “colla dels metges”: Cristòfol Fraginals, Manuel Font Torné i Josep M. Roca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1895 fan un mostra fotogràfica dels Pirineus al saló de la seu del diari La Vanguardia i l’any següent fan el cim de l'Aneto.

Per raons que es desconeixen es trasllada a treballar a Manila a Filipines, on munta una consulta oftalmològica privada i fa de metge de l’hospital civil i de l’Hospital de San Juan de Dios. El 1891 ha tornat a Barcelona i ingressa a l’Acadèmia Medico-Farmacèutica de Barcelona amb el discurs “Manifestaciones patológicas del órgano visual en sus relaciones con las enfermedades generales y de los diversos aparatos”. També, és nomenat metge oculista del Real Asilo de Niñas desamparadas de Barcelona. En la dècada de 1900 tradueix amb el també metge Gil Saltor el llibre alemany “Tratado de dermatología, sifilografía y enfermedades venéreas” d’Edmundo Lesser.