Galeria de metges

Alumne intern per oposició a l’Hospital de Santa Creu, Manuel Dolcet Carmen es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1899. L’any següent, oposita a una plaça d’escultor anatòmic de la Facultat i, pocs mesos més tard, rep el nomenament de metge supernumerari municipal i el títol d’Inspector Municipal de Sanitat però no exerceix mai el càrrec. Aviat, s’interessa per l’Oftalmologia, adquirint una notable reputació a la Catalunya de principi de segle com informa el Diari de Reus del 2 de setembre de 1903, anunciant l’arribada de l’oculista barceloní a la capital reusenca amb admissió de visites durant uns dies. Rep un premi d’accèssit per la seva col·lecció de peces plàstiques a la cera de models d’epitelioma terebrant de les parpelles, simple i vexant, guardonada també al Congrés de Nàpols amb la Gran Medalla de Plata del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts el 1909. Des del 1906 i fins la seva jubilació, exerceix a la Casa Provincial de Caritat de Barcelona on ell mateix s’encarrega de l’organització del Servei d’Oftalmologia. Alhora, té consulta oberta al número 3 del carrer de Pelai fins a finals dels anys 1920, quan s’instal·la al primer pis del 93 del Passeig de Gràcia. També exerceix a l’Hospital de Nens Pobres que dirigeix Francesc Vidal i Solares, on té el càrrec de degà del Cos d’Interns.

El 1907, Manuel Dolcet es doctora a Madrid amb la tesi La Extirpación del saco lagrimal en las dacriocistitis. Soci de mèrit de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal i de l’Acadèmia Medicofarmacèutica, que li atorguen sengles diplomes amb medalles de plata. Membre de l’Acadèmia Oftalmològica de Barcelona on ocupa la vicepresidència de la junta que presideix Josep de Caralt el 1904. El 1919, és elegit corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

Manuel Dolcet i Carmen porta a terme una intensa activitat docent. És ajudant de la càtedra d’Oftalmologia (1906 i 1923) i auxiliar interí de la Facultat de Medicina des del 1910 al 1914. A més, imparteix nombroses conferències a la Universitat i assisteix a diferents congressos de l’especialitat oftalmològica a dins i fora del país. Participa al I Congrés Nacional de Medicina que té lloc a Madrid el 1919. És ponent a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, al Casal del Metge i a l’Institut Medicofarmacèutic entre els anys 1923 i 1936. Els casos clínics que presenta o les malalties oftàlmiques que descriu, normalment, les il·lustra amb fotografies i les acompanya de les peces patològiques corresponents. L’any 1923 intenta -sense èxit- que el nomenin catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat de Barcelona.

Dolcet desenvolupa una intensa activitat com a oftalmòleg amb especial atenció a les patologies infantils i a les de les classes treballadores. Durant la primers dècades del segle XX, publica diversos articles sobre casos clínics i intervencions quirúrgiques que ell ha atès a diferents revistes pediàtriques i, principalment, als Annals de Medicina, la revista de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fervent partidari de la dacriocistorinostomia per intervenir l’obstrucció del lacrimal. Com a fruit d’aquesta tasca, és distingit Comanador amb Placa d’Isabel la Catòlica l’any 1919.

Dolcet participa activament al 6è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebra a Barcelona el 1930 amb tres ponències: una sobre la curació ràpida i radical de les ambliopies tòxiques, alcohòliques i nicotíniques per les injeccions intravenoses de sèrum Cheron, un cas clínic de sinusitis frontal amb exoftàlmia i, també, unes consideracions sobre l’operació de cataracta.

Membre del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), és escollit diputat a Corts per la província de Barcelona a les Eleccions Generals espanyoles del 1931. A Madrid, s’integra al grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), provocant la seva baixa del PRDF el desembre de 1931. El juliol de 1932, si bé que continua formant part de la minoria parlamentària catalana, també se separa d’ERC, en no compartir formes ni estratègies polítiques. El 1933, Dolcet ja no es presenta a la reelecció.

Acabada la Guerra Civil, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques incoa un expedient de depuració que resol amb sanció contra Manuel Dolcet per la seva militància a ERC. Exerceix, però, al consultori públic del carrer de Tapioles. L’any 1945, publica la seva darrera obra Tratamiento y curación de la Hernia por el nuevo método del Doctor Manuel Dolcet coincidint amb un anunci en què s’ofereix com a especialista pel tractament de les hèrnies a la consulta que té al número 582 de la Gran Via.

Manuel Dolcet i Carmen, casat amb Joaquima Buxeres Bultó, és el primer membre d’una nissaga d’oftalmòlegs: el seu fill Lluís Dolcet Buxeres (1909-1994) i els seus néts Manuel i Maria Lluïsa Dolcet Cort.