Galeria de metges

Estudia Medicina a Barcelona i es doctora a Madrid. Viatja per Europa i estudia les diverses formes assistencials dels malalts mentals a França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra. A partir de la venda de les propietats familiars al Camp de Tarragona, aconsegueix un capital suficient per crear, al costat del seu gendre i col·lega Pau Llorach, una institució moderna per a aquests pacients.

El 1863, aquesta parella professional, que ja ha tingut un contacte amb el món del malalt mental als manicomis de Nova Betlem i de Sant Boi, decideixen crear un Institut Frenopàtic a Gràcia, a la cruïlla dels carrers de Tuset i Santa Anna. El nom de l’establiment evita l’estigma lligat a d’altres mots amb els que s’anomenen institucions similars coetànies a Europa. Dolsa té les idees molt clares segons es desprèn de la seva reflexió manuscrita: “un negocio que produce mucho y promete más”. La publicitat creada pels propietaris mostra que els edificis del frenopàtic gracienc divideixen els malalts ingressats segons sexe i classe social. Tot seguint el valor clínic de la fesomia, ja assenyalat pel metge francès JE Esquirol (1772-1840), incorporen un laboratori fotogràfic com a “mitjà de diagnòstic en el coneixement de la bogeria”.

L’any 1867, la pressió urbanística de Gràcia, oposada a la idea de repòs, els fa cercar una nova localització a Les Corts de Sarrià on compren uns terrenys i on, finalment, traslladen la institució (1874). El nou edifici del Frenopàtic de Les Corts segueix els models arquitectònics psiquiàtrics catalans. Dolsa i Llorach apliquen un sincretisme terapèutic, adaptat a cada cas i com hem vist, divideixen la institució en departaments d’homes i dones. Destaquen els espais d’esbarjo i relaxació així com les tècniques basades en la conversa i l’adoctrinament. Amb el suport de les direccions mèdiques de Lluís Dolsa Ramon (1852-1908), el seu fill metge psiquiatre com ell i mort prematurament, i de Domènec Martí i Julià (1860-1917), la família Dolsa dirigeix l’establiment fins al seu tancament definitiu el 1999.