Galeria de metges

Fill d’un ferroviari cap d’estació, Ramon Bosch Ribera de Mollerusa i de Sebastiana Fajarnés Villacampa nascuda a Barbastre. Francisco Bosch comença la carrera de metge a Saragossa i l’acaba a Santiago de Compostel·la el 1930. Especialista en malalties de l’aparell respiratori, exerceix als dos centres antituberculosos fundats el 1929 per Isaac Nogueras Coronas del Sobrarb –comarca d’Osca, amb capital Boltaña-.

Durant la Guerra Civil, ambdós centres es transformen en hospitals militars de l’exèrcit republicà. Un d’ells, el Sanatori de Margudgued, un antic convent carmelità desamortitzat situat entre les poblacions d’Ainsa i Boltaña, es converteix en l’Hospital Militar de Boltaña número 4, on Francisco Bosch és nomenat director el 1936. Després de 1938, l’edifici esdevé un noviciat jesuïta que adquireix la Mútua l’Aliança el 1948 i que, l’any 2005, és el luxós Hotel Barceló Monasterio de Boltaña. L’altre centre, el Sanatori de Pineta, és un centre de repòs per a militars republicans convalescents, després de 1938, es transforma en un hospital per acollir pacients, metges i material mèdic provinent de Boltaña i, també, els ferits de la 43a Divisió i Bolsa de Bielsa.

Francisco Bosch és militant del Partit Comunista Espanyol (PCE) i amb el grau de capità metge provisional del 10è Cos de l’Exèrcit de la República, quan acaba la guerra, es troba a Figueres i d’aquí va a parar al Camp de Concentració d’Argelers, al sud de França. El 1942, es casa amb Dolors Vilà Oró, la infermera d’Almatret, comarca del Segrià, que ha conegut a l’Hospital de Boltaña. El 1944, funda i dirigeix unes cases de repòs pels exdeportats, excombatents i resistents espanyols al Castell de Frouard de Biarritz. També fa de metge a Meillon un poblet, vora Lourdes, on hi ha un centre de repòs per a guerrillers espanyols, circumstància que propícia que, durant un temps, presideixi el Tribunal Mèdic de Miracles de Lourdes.

A partir del mes de març de 1948 i fins al setembre de 1950, dirigeix l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc en substitució de l’anterior director, el metge Vicente Parra. Aquest hospital el funda l’Agrupació de Guerrillers Espanyols de les Forces Franceses de l’Interior per atendre els guerrillers ferits els refugiats espanyols. Bosch Fajarnés, a més d'exercir de director, s’ocupa de visitar els malalts amb patologia cardiopulmonar. Dirigeix, també, la revista Anales del Hospital Varsovia on escriu una trentena d’articles de temes mèdics, polítics i sanitaris.

Considerat un perillós agent del Kominform acrònim de l’Oficina d’Informació dels Partits Comunistes per la Direcció General de Seguretat (DST), el setembre de 1950, Francisco Bosch Fajarnés és detingut a casa seva per la policia francesa. En una operació anomenada Bolero-Paprika a instàncies de la CIA i del general Franco, que vol allunyar els republicans exiliats –comunistes, anarquistes, socialistes, etc.- i als excombatents de la Resistència Francesa. És deportat a Ain Boucif a Algèria amb altres cent cinquanta exiliats, entre els quals hi ha el metge Josep Bonifaci company seu a l’Hospital Varsòvia, com també ho són Enric Rovira i Joaquim Vinyes, entre altres, són enviats a Còrsega. Bosch Fajarnés ha d’estar-se a Algèria fins al juliol del 1951 quan pot anar a Txecoslovàquia en condició de refugiat polític i establir-se a la ciutat industrial d’Ústí-ned-Labem a vuitanta km de Praga.

Finalment, l’any 1960, Bosch Fajarnés aconsegueix tornar a Espanya i exerceix de metge al poblet de Moyuela, comarca del Campo de Belchite situada a la zona més meridional de Saragossa. L’any 1964, assabentat per la família de la seva dona que a Tivenys, comarca del Baix Ebre, hi ha una vacant de metge titular, ocupa la plaça i s’hi està fins a la seva jubilació, quan torna a Barbastre fins a la seva mort d’un càncer de fetge.

El seu germà Ramon, propietari fundador de l’Hotel San Ramon de Barbastre torna de l’exili el 1940 i és afusellat. Malgrat això, l’hotel serà propietat de la família fins a l’any 2000.