Galeria de metges

El jove Anton Bosch marxa a fer de metge al poble de Bràfim, a l’Alt Camp. Quatre anys i mig després, el 1787, se'n va a Sabadell on segueix l’exercici mèdic des de finals de 1787 fins al 1804, any en què torna a Bràfim i s’hi està uns quants anys més.

S’estableix definitivament a Sabadell a mitjans la dècada de 1820 tot i que sense trencar els lligams familiars amb l’Alt Camp on sovint hi viatja pels lligams familiars contrets: casat en primeres núpcies amb Teresa Ribas el 1785 -que mor aquest mateix any del casament-. Torna a casar-se en segones núpcies amb Josepa Vivas -hereva d’una família d’hisendats de Bràfim que traspassa el 1805- i unes terceres amb Maria Teresa Ferrer de Puigpelat, població també de l’Alt Camp, amb qui viu a Bràfim des del 1805.

Anton Bosch i Cardellach és un il·lustrat, home del seu temps. En les poblacions on viu s’interessa pel seu govern des d’una òptica reformista. A Sabadell, a més, com a membre de la corporació municipal entre 1791 i 1795, ordena la documentació de l’arxiu municipal i la d’altres documents patrimonials. Bosch produeix una gran obra escrita, memorialista, de la ciutat de Sabadell, que ha estat fonamental per la reconstrucció històrica de la vila. D’aquí, que se’l considera metge, arxiver i historiador de Sabadell. Però, també, té obres mèdiques relacionades amb la seva pràctica professional a les dues poblacions on hi exerceix.

A Bràfim, recull dades sobre una epidèmia de veroles que es converteix en una dissertació manuscrita el 1803. En aquesta població, Bosch i Cardellach fa més de metge pràctic, de gestor del patrimoni de la dona i de pare de família que no pas d’escriptor mèdic. No es conserven dades sobre el seu exercici professional durant la seva primera estada a Sabadell ni tampoc la memòria d’un cas clínic que premia la Reial Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona el 1789, quan és acceptat com a soci.

A Sabadell, des del 1799, Bosch i Cardellach esdevé un traductor, investigador i escriptor de dissertacions mèdiques i casos clínics. Els treballs d’aquest període estan clarament marcats pels interessos de l’Acadèmia i pel seu caràcter hipocràtic i medi ambientalista. A treballs, com ara la Topografía de la villa de Sabadell y su comarca, es mostra com el metge expert que coneix els condicionants de salut d’una població i que és capaç de cercar les variables meteorològiques i demogràfiques que l’afecten. A d’altres dissertacions o memòries s’interessa per la inoculació de veroles, l’ús dels opiacis antifebrífugs i l’anàlisi química de les aigües. En altres casos, com ara el del manuscrit Razones médicas que eximen a los sexagenarios de la obligación del ayuno eclesiástico, Bosch i Caredellach posa de manifest una obra reflexiva, una erudita història natural de la vellesa. Es tracta d’un text que inicia el 1807 i que no va poder concloure per raons diverses –malalties pròpies i la guerra- fins al 1816. És un dels primers exemples de preocupació professional per la història mèdica de la vellesa.

A Sabadell, el nom d’Anton Bosch i Cardellach hi té encara una presència notable: des del 1929, hi té un carrer dedicat a la vila i, a partir del 1942, una Fundació que s’encarrega de l’estudi i divulgació del patrimoni cultural i material de Sabadell i comarca. Amb motiu del centenari de la seva mort, la ciutat de Sabadell li ret homenatge amb diversos actes, estudis i publicacions. El 2009, la Fundació commemora els 250 anys del naixement d’Anton Bosch i Cardellach creant una Comissió d’estudi de la persona i l’obra del metge sabadellenc i promou el Curs El Metge Anton Bosch i Cardellach. Sabadell (1758-1829). Un protagonista de la Il·lustració i un memorialista excepcional.