Pediatre especialitzat en oncohematologia, referent de la hematologia infantil espanyola
Biografia
Neix en un poble de Navarra, pocs mesos abans de l’inici de la guerra civil, on els seus pares eren mestres. Ve a Barcelona amb tota la família, quan el seu pare guanya el 1944 una plaça de mestre a Barcelona.
Estudia medicina a la Universitat de Barcelona de 1955 a 1960 i es doctora el 1960. Quan va acabar la carrera està al servei de transfusions de l’Hospital Clínic, del que és metge de guàrdia, havent guanyat la plaça per oposició, i metge assistent del servei de pediatria, situació que li permet obtenir el títol d’especialista en Pediatria (1964). Freqüenta el servei de Medicina Interna del professor Agustí Pedro Pons i la seva escola d’Hematologia, que li permetrà també d’obtenir el títol d’especialista en Hematologia i Hemoteràpia (1966).
El mes de març de 1966, quan s’inaugura l’Hospital Materno-Infantil de la Vall d’Hebron, obté una plaça de metge adjunt per dirigir la Unitat d’Hematologia Clínica i el Laboratori, en la que l’any 1972 s’hi incorporen els Drs. Germán Javier, August Saenz i Joan Tusell que formaran la base d’aquesta unitat d’hematologia. El 1978 la unitat s’ha convertit en secció d’Hematologia Clínica i el Dr. Ortega n’és el cap. El mateix any se li assigna la responsabilitat de dirigir la Unitat de Trasplantament Hematopoètic Infantil, on es realitza el primer de moll de l’os infantil del nostre país, el 1983, i el primer transplantament de sang de cordó, el 1994. Finalment, el 1984 és promogut a cap del Servei d’Hematologia i Oncologia pediàtrica.
El doctor Ortega crea dins del servei d’Hematologia un laboratori de citologia hematològica, de coagulació i d’hemostàsia. Ha establert programes de tractament de les leucèmies agudes, de tractament precoç domiciliari en nens hemofílics i de tractament de la talassèmia major en règim d’hipertransfusió i quelació de l’excés de ferro amb desferroxamina en infusió domiciliaria nocturna. Ha estat el primer a desenvolupar estudis terapèutics prospectius multicèntrics en leucèmies agudes limfoblàstiques, fet per al qual se’l considera el pare de la leucèmia infantil a Espanya.
Professor associat de Pediatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser membre del Comitè Científic de la Fundació Internacional Josep Carreras (FIJC) des de la seva creació i ha participat activament en la valoració dels projectes que es rebien amb la sol·licitud de ser finançats, i en l’organització de les sessions científiques de la Fundació.
MTOO
