Galeria de metges

Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1946 i entra a treballar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Té la intenció de dedicar-se a la cirurgia però la visita del professor Robert R. Macintosh, catedràtic d’anestèsia de la Universitat d’Oxford, el fa descobrir les possibilitats d’aquesta nova especialitat. Aconsellat pel seu cosí, el doctor Josep Trueta i Raspall, viatja a Anglaterra i s’hi està dos anys mentre es forma com anestesiòleg al Nuffield Department of Anaesthetics, dirigit per Macintosh. A finals del 1948, es reincorpora a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al Servei de Cirurgia del doctor Joan Puig-Sureda, on més tard el nomenen metge auxiliar. Aquest mateix any, gràcies al seu bon coneixement de l’anglès, acompanya Sir Alexander Fleming durant la visita del Premi Nobel britànic a Barcelona.

El 1951, al mateix Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Montón passa a formar part del Servei Central d’Anestèsia. El 1965, accedeix a la subdirecció i dos més tard a la direcció, càrrec que exerceix fins al 1973. L’any 1972, llegeix la seva tesi doctoral sobre Fundamentos e indicaciones del uso terapèutico de la oxigenoterapia hiperbárica.

De la seva dilatada carrera com anestesiòleg, cal destacar dos aspectes: per una banda, l’important paper com a introductor de noves tècniques i procediments. Per l’altra, la seva preocupació pel reconeixement i consolidació de la nova i -sovint poc coneguda- especialitat.

La formació amb Macintosh a més del seu continuat contacte amb l’anestesiologia britànica, són la clau que Dionís Montón i Rapall es mantingui al dia de qualsevol novetat que es produeix en l’especialitat. Expert en tècniques de ventilació mecànica, utilitza nous respiradors i aparells d’anestèsia de circuit tancat i semitancat. L’any 1968, Montón fa comprar a l’hospital una cambra hiperbàrica, aparell que es fa servir en el tractament de diverses intoxicacions com la que es produeix per la inhalació de monòxid de carboni. És el primer dispositiu d’aquest tipus a Barcelona.

L’any 1959, presenta les seves primeres experiències amb l’halotà, un nou anestèsic inhalatori recent descobert pel metge i farmacòleg català Jaume Raventós i Pijoan, investigador dels laboratoris Imperial Chemical Industries a Manchester. Montón es converteix en un dels més decidits propagadors. Actualitza, també, l’ús de diverses tècniques d’anestèsia loco-regional alhora que descriu les noves aplicacions d’aquests procediments en el tractament del dolor postoperatori.

Com a dinamitzador de l’especialitat, el rol de Dionís Montón és molt important en diferents àmbits i té un protagonisme destacat en la creació dels organismes encarregats d’estructurar la nova disciplina: membre fundador i president de l’Associació Catalana d’Anestèsia (1958-1960) i president de la Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación (1961-1965). Són, igualment, decisives les seves gestions per regular l’anestèsia com especialitat.

Però, potser, encara és més rellevant la seva aposta per la docència reglada i el seu estímul en la creació d’escoles professionals d’anestesiologia i reanimació als centres universitaris acreditats. El 1965, quan es crea l’Escola Professional a la Facultat de Medicina de Barcelona, adscrita a la Càtedra de Farmacologia del professor Francisco Garcia-Valdecasas, Montón -que des de fa anys col·labora en les tasques docents de pregrau- és nomenat director d’estudis. Posteriorment, continua la seva tasca formativa de futurs especialistes dirigint el programa de formació dels residents d’anestèsia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, una prestigiosa escola encara activa en l’actualitat.

Al llarg de la seva vida, el doctor Dionís Montón rep nombrosos reconeixements i homenatges. Entre ells, el títol de Fellow of the Faculty of Anaesthetists del Royal College of Surgeons of England, distinció molt apreciada que recull l’any 1969. Ja, pòstumament, la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació li atorga la Medalla d’Or (2004).