Galeria de metges

Fill del metge Eduard Degollada Pouplana (Barcelona, +1930) i de Trinitat Castañs Bonelli, és nét de Rafael Degollada (Barcelona, 1799-1876), jutge i diputat a Corts, polític lliberal, cap de la Junta Suprema de Govern durant els fets de La Jamancia el 1841. El jove Rafael Degollada neix a Puigcerdà on el seu pare hi exerceix de titular fins que es trasllada a Barcelona, ciutat on ell es titula batxiller el 1897. Seguidament, estudia a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1904. L’any següent, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Contribución al estudio de la púrpura.

Després, viatja per formar-se com a obstetre a la Maternitat de Dresden on també hi exerceix com a metge un temps fins que torna a Barcelona on, el 1910, consta que obre una consulta especialitzada en parts al primer pis del número tres del carrer Ausiàs March. Des del 1917, Rafael Degollada és casat amb Maria Lluïsa Regard Conty, amb qui té dues filles. A partir d’aquest moment, fixa el domicili familiar i la consulta obstètrica i pediàtrica a l’entresòl primera del número 76 del carrer Claris. El 1936, la Societat Catalana de Pediatria designa Rafael Degollada per actuar de pèrit al Tribunal Industrial de Barcelona.

Encara estudiant és jugador del ‘Català Futbol Club’ i del ‘Català Sport Club’, essent secretari del Club el 1902 i president el 1907, presideix també la Federació Catalana de Futbol uns mesos de l’any 1909. A més, Rafael Degollada és soci del Reial Club Barcelona i directiu electe de la Secció de Rem des del 1913. Però, és especialment aficionat al món de l'excursionisme i la fotografia. Ingressa com a soci al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) el 9 de gener del 1906 i és un dels primers membres del Club a fer fotografies de les seves sortides, una col·lecció que es conserva a l'Arxiu Fotogràfic del CEC. Membre de les seccions d'Esports i Muntanya, pertany també a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1928, obté un dels premis del Certamen Fotogràfic ‘Barcelona’ en l’especialitat de fotografia documental.

Bona part de les excursions de Rafael Degollada les fa a Tarragona i les seves comarques, des del Priorat a la Conca de Barberà, al Baix i Alt Camp o al Tarragonès. També, surt pel Baix Llobregat. La seva càmera retrata, durant el primer quart del segle XX, les restes romanes de Tarragona, el Monestir de Poblet o l’Arc de Berà, entre molts altres indrets monumentals, esglésies i castells però també algunes escenes rurals i paisatges. Compromès amb l'activitat i la gestió del CEC, Rafael Degollada ocupa diferents càrrecs com quan, el 1925, és elegit membre de la junta directiva a més de ser el president de la Secció Fotogràfica del centre, un càrrec des del qual és membre del jurat de diversos certamens fotogràfics i intervé com a conferenciant a la seva seu i a diferents delegacions com, el 1923, que disserta sobre la Fotografia dels colors de la natura.

Rafael Degollada és detingut pel Servei d’Informació Militar (SIM), policia política revolucionària, perquè consideren que forma part d´una xarxa de quintacolumnistes coneguda amb el nom de Luís de Ocharán. Dies després, és assassinat a les Costes del Garraf el 4 d´abril del 1938 junt amb un grup de dinou persones més, totes elles empresonades al vaixell-presó Villa de Madrid, ancorat al Port de Barcelona. Sembla que l’afusellament d’aquest grup va ser en resposta a la presa de la ciutat de Lleida per les tropes franquistes. Els seus cossos els descobreixen uns vigilants i, posteriorment, són enterrats al Cementiri de Sitges.