Biografia
Filla d´una família de la burgesia barcelonina, l'any 1874, en presentar-se a la Facultat de Medicina per assistir regularment a les classes de primer curs de carrera, trenca tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que només concedeixen a la dona un paper domèstic. Aleu va a la universitat amb dos escortes que li posa el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, cap de la Policia Municipal, tinent d'Alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya.
Amb un expedient molt brillant, acaba els estudis de Medicina a Barcelona el 1879. Tot i així, no aconsegueix l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins a l’abril del 1882. De la mateixa manera, no pot llegir la seva tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer fins al 1882, un cop superada l’oposició del rector de la Universitat Central de Madrid, l’única on es podia llegir una tesi doctoral en aquell temps. Aleu la dedica al seu professor Joan Giné Partagàs, que anys abans la motiva perquè no deixi els estudis davant els obstacles externs que li fan perdre les ganes d’acabar la carrera. Finalment, la tesi es publica a la revista La Independencia Médica l’any 1883. Abans, quan feia quart curs de carrera, havia publicat un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el regimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.
Amb un expedient molt brillant, acaba els estudis de Medicina a Barcelona el 1879. Tot i així, no aconsegueix l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins a l’abril del 1882. De la mateixa manera, no pot llegir la seva tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer fins al 1882, un cop superada l’oposició del rector de la Universitat Central de Madrid, l’única on es podia llegir una tesi doctoral en aquell temps. Aleu la dedica al seu professor Joan Giné Partagàs, que anys abans la motiva perquè no deixi els estudis davant els obstacles externs que li fan perdre les ganes d’acabar la carrera. Finalment, la tesi es publica a la revista La Independencia Médica l’any 1883. Abans, quan feia quart curs de carrera, havia publicat un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el regimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.
Dues altres noies coincideixen amb Dolors Aleu a la Facultat de Medicina, M. Elena Maseras i Martina Castells. La primera comença la carrera el 1872 i l’acaba el 1878 però no es pot examinar de llicenciatura fins al 1882. Mai va exercir de metgessa perquè es dedica a la Pedagogia. L'altra, Martina Castells, començà el 1877 i acabà el 1881. Ella, però, tampoc acaba exercint perquè mor de part en el primer embaràs.
L'any 1885, Dolors Aleu crea junt amb Clotilde Cerdà Bosch, filla d'Ildefons Cerdà, l'Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer, institució en què hi fa de professora d’Higiene Domèstica. Especialitzada en Ginecologia i Medicina Infantil, exerceix de metgessa amb molt d’èxit durant vint-i-cinc anys. Té una consulta a la Rambla Catalunya número 31 tot i que la seva clientela és majoritàriament femenina. De forma altruista, visita també els nens de la Casa de Caritat on s'hi desplaça periòdicament.
Dolors Aleu es casa amb un agent de borsa, Camil Cuyàs, amb qui té dos fills. El petit, Camil Cuyàs Aleu (Barcelona, 1884 - 20/04/1905), mor de tuberculosi pulmonar als 21 anys quan és alumne intern de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Hi ha carrers, places i jardins amb el nom de Dolors Aleu a Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet i Palafrugell. Concretament a Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu són al barri del Raval on s'ubica el Dispensari de Perecamps. Més recentment, s’ha inaugurat el Centre Sociosanitari Putget - Dolors Aleu.
És la primera dona que entra a la Societé Française d’Hygiene que l'accepta com a membre associat estranger.
MBC