Promotor del mutualisme mèdic
Biografia
Germà del també metge catalanista Ramon Girona i Trius. Casat amb la Caritat Callol.
Fill de Vilafranca, estudia el batxillerat a Barcelona i l'acaba el 1889. Es llicència en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1895. És deixeble del Dr. Cardenal al Servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor, mentre cursa estudis és vicepresident (1893 - 1894) de la secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista i tot seguit, president (1894 - 1895). Segons sembla, exercí temporalment a Els Monjos (Alt Penedès).
L'any 1903 és metge de la Societat l’Aliança de la Germandat de Cambrers de Barcelona i proposa la creació d’una petita clínica mèdico-quirúrgica per als socis, que es construeix a Sant Gervasi i s’inaugura el 1904 amb el nom de Quinta de Salut, que esdevé la base de la primera mutualitat de l’Estat. Aquell any és delegat de la Unió Catalanista, en la que comparteix ideari amb el seu germà. També és director i cirurgià de la Quinta i ho serà fins la seva mort. El centre necessita una ampliació i es trasllada al carrer de Còrsega el 1906. L’augment de socis amb treballadors d’altres professions i alguns membres de la petita burgesia, obliga a una nova ampliació, per la quals cosa el 1915 es trasllada al carrer de Sant Antoni Maria Claret i per mediació d’Eduardo Dato s'edifica l'actual Clínical, que inaugura aquest polític conservador l’any 1917.
L’any 1920 és un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya i director de l’Escola Catalana de Metges per ampliar estudis a França. L’any següent, és vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona alhora que viu altres ampliacions de l’edifici de la Quinta de Salut. El 1927, és un dels frundadors i primer tresorer de la junta directiva de la Societat de Cirurgia de Barcelona, sota la presidència del Dr. Enric Ribas. L’any 1936, presideix la Junta Inspectora de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet.
És col·laborador del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya i de La Voz del Panadés.
L’any 1934, rep d’Alfons XIII la Gran Creu de Beneficència. També, la medalla de la Legió d’Honor francesa en reconeixement a la seva trajectòria. Té una escultura dedicada, ubicada a l’entrada de la Clínica de l’Aliança.
Fill de Vilafranca, estudia el batxillerat a Barcelona i l'acaba el 1889. Es llicència en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1895. És deixeble del Dr. Cardenal al Servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor, mentre cursa estudis és vicepresident (1893 - 1894) de la secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista i tot seguit, president (1894 - 1895). Segons sembla, exercí temporalment a Els Monjos (Alt Penedès).
L'any 1903 és metge de la Societat l’Aliança de la Germandat de Cambrers de Barcelona i proposa la creació d’una petita clínica mèdico-quirúrgica per als socis, que es construeix a Sant Gervasi i s’inaugura el 1904 amb el nom de Quinta de Salut, que esdevé la base de la primera mutualitat de l’Estat. Aquell any és delegat de la Unió Catalanista, en la que comparteix ideari amb el seu germà. També és director i cirurgià de la Quinta i ho serà fins la seva mort. El centre necessita una ampliació i es trasllada al carrer de Còrsega el 1906. L’augment de socis amb treballadors d’altres professions i alguns membres de la petita burgesia, obliga a una nova ampliació, per la quals cosa el 1915 es trasllada al carrer de Sant Antoni Maria Claret i per mediació d’Eduardo Dato s'edifica l'actual Clínical, que inaugura aquest polític conservador l’any 1917.
L’any 1920 és un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya i director de l’Escola Catalana de Metges per ampliar estudis a França. L’any següent, és vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona alhora que viu altres ampliacions de l’edifici de la Quinta de Salut. El 1927, és un dels frundadors i primer tresorer de la junta directiva de la Societat de Cirurgia de Barcelona, sota la presidència del Dr. Enric Ribas. L’any 1936, presideix la Junta Inspectora de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet.
És col·laborador del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya i de La Voz del Panadés.
L’any 1934, rep d’Alfons XIII la Gran Creu de Beneficència. També, la medalla de la Legió d’Honor francesa en reconeixement a la seva trajectòria. Té una escultura dedicada, ubicada a l’entrada de la Clínica de l’Aliança.
LGS
