Un lluitador contra la tuberculosi
Biografia
Fill de l’Eduard Xalabarder i Serra, un dels promotors del Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi, neix a Caldes de Montbui. Fa els seus estudis de medicina a Barcelona i durant l'època d’estudiant presideix l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques. Acaba la carrera el 1923 i l’any següent és nomenat metge del sanatori antituberculós de Torrebonica, del que és nomenat director el 1926.
El 1932, se li encarrega la direcció de l’Institut Antituberculós Francesc Moragas, denominat popularment “dispensaris blancs” i creat per la Caixa de Pensions a Barcelona. El 1934, funda la revista Publicacions de l’Institut Antituberculós.
Juntament amb els doctors Lluís Sayé i Jacint Reventós, el 1930, crea la Societat de Tisiologia de Catalunya, precursora de la Societat Catalana de Pneumologia i és designat secretari.
Defensa la teoria mutativa del bacil de Koch, que l’any 1905 ja havia proposat Jaume Ferran, i estudia els efectes de la quimioteràpia antituberculosa sistemàticament.
En els anys de la guerra civil, treballa intensament en l’assistència sanitària dels nens refugiats a través de l’Ajuda Infantil de Reraguarda. Anys després, Barcelona dóna nom a un dels seus carrers en agraïment al doctor Conrad Xalabarder per aquella tasca i, també, per la represa de les seves activitats als Dispensaris Blancs.
El doctor Xalabarder munta el primer microscopi electrònic de Barcelona i propicia que els seus estudis dels bacteris siguin els primers que, a nivell de microscòpia electrònica, es fan al món.
El doctor Xalabarder munta el primer microscopi electrònic de Barcelona i propicia que els seus estudis dels bacteris siguin els primers que, a nivell de microscòpia electrònica, es fan al món.
L'any 1962, és un dels promotors de la represa de les activitats de la Societat Catalana de Biologia a l'Auditori dels 'dispensaris blancs'.
MBC
