Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia


Neix al si d’una família modesta, el pare Jaume Xercavins i Sallès és un teixidor de llana de Sant Cugat del Vallès que es trasllada a Sabadell on Francesc de Paula Xercavins i Rius hi passa la seva infància, estudia les primeres lletres i, també, hi fa el batxillerat a l’Escola Lliure de la capital vallesana. Després, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1878. Quatre anys més tard, el 1882, es doctora a Madrid amb la tesi Naturaleza y patogenia de los procesos puerperales.

Obté una plaça de metge de l’Hospital de la Santa Creu on se li desvetlla l’interès per la Psiquiatria i la Neurologia, especialitats a les quals hi dedicarà tota la seva vida professional. Amplia estudis amb el neuròleg francès Jean-Martin Charcot (1825-1893) i arriba a ser el director de l’Institut Mental de la Santa Creu de Sant Andreu des del 1915 fins al 1934. Com a col·laborador, compta amb el psiquiatre Oscar Torres i Buxeda, que anys després s’esdevé el director del centre.

Acabada la carrera, metge de les Cases de Socors i de la Casa Provincial de Caritat, Francesc de Paula Xercavins instal·la un gabinet d’electroteràpia, una tècnica en auge d’aquella època pel tractament de processos reumàtics i neurològics. Posteriorment, és nomenat director de la Clínica de Malalties Nervioses de la Casa de la Salut de Nostra Senyora del Pilar on hi funda el primer servei per a psiconeuròtics.

Una de les àrees de preocupació i d’interès de Xercavins és la rehabilitació penitenciària i per això participa en les activitats de l’Associació de Reforma Penitenciaria i la Rehabilitació dels Delinqüents. Com especialista en Psiquiatria considerava que existia una dissociació flagrant entre el Dret Penal i la Psiquiatria i que calia una modernització i reforma de la legislació que tingués en compte els atenuants per als qui delinquien per causa d’una malaltia mental. També, l’interessa especialment la pedagogia tal com es manifesta quan és president de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció i s’esdevé un dels promotors de la primera escola mèdica i pedagògica per a disminuïts psíquics i per als alumnes amb trastorns del llenguatge o deficiències sensorials, que dirigeix el seu oncle Agustí Rius i Borrell.

Metge actiu que es manté permanentment actualitzat amb la seva assistència als congressos que organitzen les diferents societats i acadèmies de la seva especialitat. Xercavins és membre de les Acadèmies de Medicina de Barcelona, Palma de Mallorca i Saragossa. Pertany a la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya, formant part de la seva junta i ocupant el càrrec de secretari, essent també president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Neurologia.

És autor de nombrosos articles en els que tracta d’establir un paral·lelisme entre la Psicologia i la Fisiologia així com de localitzar els centres neurològics que participen en les manifestacions psiquiàtriques, psicològiques i espirituals. És un dels fundadors i redactor habitual, juntament amb els psiquiatres Torres i Vives, de Psiquiatria, subtitulada revista de medicina mental que es publica dins les Institucions Psicoterapèutiques de la Santa Creu.

Amb unes clares conviccions catalanistes, Francesc de Paula Xercavins i Rius és regidor de l’Ajuntament de Barcelona i tinent d’alcalde de la Comissió de Cultura. Participa en les diferents activitats mèdiques que es promouen a favor de l’ús científic de la llengua catalana i intervé activament al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra el 1906 i, més tard, participa als Congressos de Metges de Llengua Catalana Assisteix, també, al I Congres de Ciències Mèdiques que té lloc a Barcelona el 1888 i al Primer Congrés d’Higiene de Catalunya del 1906. Forma part del comitè organitzador i és el tresorer del IV Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques que té lloc a Barcelona l’any 1910.

L’any 1927, encara en vida, l’Ajuntament de Sabadell dóna el seu nom a un carrer de la ciutat. Francesc de Paula Xercavins i Romeu (1885-1960), el seu fill gran, s’esdevé un reconegut neuropsiquiatre.

MBC