Galeria de metges

Neix a la masia de les Vives, quart fill de Tomàs Vives Gibert i Serafina Casajuana. Un cop aprovat el batxillerat a Sant Vicens de Castellet, estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia l'any 1909. El 1921, es doctora a la Facultat de Medicina de Madrid. Abans de doctorar-se, però, ja ha fet aportacions significatives a la Psiquiatria i la Psicologia catalanes.

Deixeble de Domènec Martí i Julià, destacat psiquiatre i activista polític català, que l’accepta al seu costat com a metge-intern a l'Institut Frenopàtic de les Corts de Sarrià. Tot seguit, exerceix al Sanatori Psiquiàtric de Sant Boi fins que aprova les oposicions a la plaça de metge director del Manicomi de Salt el 1916, quan aquest centre de salut mental és l'únic de la Mancomunitat de Catalunya. Per discrepàncies amb el Tribunal, Salvador Vives renuncia al càrrec però, l'any següent, es torna a presentar, essent l'únic candidat i, en aquesta ocasió, li són reconeguts els seus coneixements i la seva vàlua com a metge de malalties mentals. A Salt, es dedica de ple a l'estudi i millora de l'organització de l'assistència psiquiàtrica.

El 1920, Vives Casajuana és comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per elaborar un informe sobre l'estat de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia. El 1923, però, amb el Cop d'Estat de Primo de Rivera, Salvador Vives declina els càrrecs mèdics que li ofereix la Dictadura i no es reincorpora als Serveis Tècnics de Psiquiatria de la Generalitat fins al 1931, quan el president Francesc Macià crea el Patronat de Malalts Psíquics. Vives, que era redactor en cap de la revista Annals de la Medicina i secretari general del Sindicat de Metges de Catalunya i Balears, és nomenat director tècnic dels Serveis Psiquiàtrics de Catalunya des del 1936 al 1939. També, fins al 1938, Salvador Vives forma part del consell de redacció i és col·laborador de La Medicina Catalana. Al final de la Guerra Civil, Salvador Vives s’exilia a França.

Quan finalment pot tornar a Catalunya, Salvador Vives és inhabilitat com a metge i no pot exercir més al sector públic. S’ha de limitar a la recerca i a escriure. L'any 1950, participa en el Primer Congrés Mundial de Psiquiatria que té lloc a París. Dos anys després, també a la capital francesa, rep el reconeixent a la seva tasca durant el centenari de la Societé Médico-Psychologique.

Secretari general del Novè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, ha ostentat la vicepresidència de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya així com de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona. Amb el nom de la seva difunta muller —Concepció Alemany—, promou uns concursos de composició musical des del 1960 al 1965, any de la seva mort. Pocs dies abans, Salvador Vives comunica al seu advocat que té enllestit i a punt de dur-lo a la impremta un llibre sobre l'envelliment del cervell que li ha costat molts anys de treball. Malauradament, mai ningú va saber trobar aquesta obra. En morir vidu i sense descendència, destina els seus béns monetaris, terrenys i immobles a la creació de la Fundació Salvador Vives Casajuana, institució de caràcter privat benèfica cultural. Temps després, es dóna el seu nom a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet.

Com a metge, la principal aportació de Vives Casajuana a la Psiquiatria catalana és el concepte d'Higiene Mental, fruit dels nombrosos viatges de formació que fa a l’estranger, com el 1922, que assisteix al Congrés d'Higiene Mental de París com a representant de la Mancomunitat. També, es desplaça a Suïssa, Bèlgica i Italià per desenvolupar el seu model d'assistència dels malalts mentals que representa un gran canvi. Fins aquell moment, els orats es consideraven simplement bojos, alienats o folls sense investigar-ne les causes de la seva malaltia. Salvador Vives impulsa l'assistència en centres especialitzats, intentant atacar les causes del trastorn mental. Es tracta, doncs, d’una concepció de la Psiquiatria molt moderna per a la seva època i que, encara avui, en bona part és vàlida.