Biografia
Va néixer l’any 1894 a Barcelona de mare d’origen calellenc. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar el 1918 amb la nota d’excel·lent i una matrícula d’honor en Patología Quirúrgica con su Clínica i Anatomia descriptiva y Embriología. Malgrat això es va especialitzar en pediatria. El 6 de juny de 1919 va guanyar la plaça de metge intern temporal a la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona al departament d’inclusa, quan eren vocals mèdics de la maternitat els doctors Francesc Fàbrega i Pere Santaló. La plaça era amb un contracte per un període d’un any prorrogable, amb un sou de 125 pessetes mensuals. L’abril de 1920, guanya oposicions a metge de la Beneficència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
Va ser coetani dels doctors Santiago Dexeus, Pere Piulachs, Emili Gil Vernet i Moisès Broggi, els quals volien que es quedés a Barcelona per col·laborar amb ells, però Vivas sempre havia volgut exercir fora de la ciutat comtal i s’estableix a Calella l’any 1922.
Es va casar amb Carme Llorens Jover, barcelonina filla del reconegut pintor Eduard Llorens Masdeu. El matrimoni va tenir vuit fills, dels quals un va ser sacerdot i dues filles, monges.
Durant la Guerra Civil, va ser detingut en els primers dies de l’alçament i portat al Col·legi dels Escolapis, lloc que havia estat habilitat com a indret de detenció. Ell mateix explica que: '(...) entré, como preso, en los Escolapios, de un modo especial. El cabecilla Broto me envió un miliciano, con el encargo de que me presentase. Creí que se trataba de asistir, como médico, a José Pera, que se hallaba enfermo en la prisión. (...) Al pasar la puerta de las Escuelas Pías, el tal Broto me dijo que quedaba detenido e incomunicado. Exclamé sinceramente ¿cómo lo harán los enfermos?, y él replicó: “Si Vd. muriese, también se las arreglarían'.
Fou alliberat gràcies a la pressió que es va fer per part de la gent de Calella, sense més conseqüències donat que va ser detingut per ser home de dretes, metge i catòlic.
El novembre de 1937, va rebre l’autorització per l’exercici lliure a Calella per part de la Direcció General de Sanitat i també treballa a l’Hospital de Sant Jaume de Calella els darrers mesos de 1938. Posteriorment, a la mort del Dr. Serrat l’any 1941, va ser nomenat director de l’hospital fins al gener de 1960, quan va morir. El juliol de 1942 va ser nomenat metge d’assistència pública domiciliària del districte 1er de Calella amb un sou de 4000 pessetes a l’any. El desembre de 1946 va rebre el nomenament de metge del Seguro Obligatorio de Enfermedad per l’assistència de medicina general als assegurats de la Caixa General.
Persona ferventment catòlica, va ser un d’aquells metges que tenien una vocació pastoral i de servei, prioritzant el servei als pacients i la dedicació a la seva feina. Era una persona molt bondadosa i sempre disposada a ajudar als demès tan en temes de salut com també econòmicament. Era admirat pel seu “ull clínic” que li permetia fer diagnòstics que d’altres col·legues erraven.
El record d’aquest metge a Calella i el bé que va fer a tothom a qui tractava, es va traduir en la dedicatòria d’un carrer i en un bust de bronze col·locat a l’entrada de l’hospital.
PPG
