Galeria de metges

El seu nom hebreu és Moixé ben Nahman i d’aquí que se’l coneix com a Nahmànides i se l’anomena Ramban, que és l’acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman. En català, però, es diu Bonastruc ça Porta. És un destacat filòsof, talmudista -expert en la interpretació del Talmud, llibre sagrat del judaisme que tracta de les lleis jueves, tradicions i costums- i cabalista -és a dir entès en la càbala, doctrina que busca definir la naturalesa de l’univers i de l’home així com la base i propòsits de la seva existència-. Admirador de Maimònides, metge i teòleg jueu d’Al-Àndalus, nascut a Córdoba, que té una gran importància en el pensament medieval.

Bonastruç ça Porta, ja en l’adolescència, aconsegueix prestigi com a erudit jueu. Amb setze anys, comença a escriure sobre la llei jueva. En el seu llibre Milhamot Hashem, conegut com les Guerres del Senyor, s’aprecia la tendència conservadora que caracteritza la seva obra posterior. Més endavant, escriu diverses obres de poesia cabalística, com Oçar ha-hayyim o el Tresor de la vida. Finalment, deixa la investigació però continua escrivint obres didàctiques com Igguéret ha-qódeix, traduïda com l’Epístola de la santedat i Torat ha-adam que es coneix com La Llei de l'home.

Sabem que estudia Medicina i que exerceix de metge per guanyar-se la vida però no ens ha arribat informació sobre quina activitat mèdica fa. És ben conegut, però, que en l’època medieval, els metges jueus són el grup de facultatius més ben preparats i eficients a les ciutats i viles dels regnes que constitueixen la Corona d’Aragó.

L'actuació pública més notable de Bonastruç ça Porta de què en tenim notícia és la seva participació en una controvèrsia pública davant el rei Jaume el Conqueridor, amb Pau Cristià, cristià convers, i Ramon de Penyafort, convocada per afavorir la conversió de jueus al cristianisme i celebrada a Barcelona el 1263. En aquesta disputa, Pau Cristià i Ramon de Penyafort, frare dominic, tracten de demostrar la falsedat dels textos religiosos jueus i Bonastruc, que ja té 70 anys, els defensa. Ambdós contrincants es consideren vencedors de la controvèrsia i, per culpa de la pressió de Ramon de Penyafort sobre el rei Jaume perquè expulsi Bonastruc ça Porta. Finalment, és condemnat a l'exili. En un primer moment, sojorna un temps a Castella, després a la Provença francesa i, finalment, acaba traslladant-se a Palestina, establint-se a la badia de Haifa, a prop la ciutat d'Acre, on mor el 1270.

Deixeble de Bonastruc ça Porta és el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1235-1310), el més famós mestre de la llei jueva del segle XIII que dirigeix l'acadèmia talmúdica de Barcelona, durant cinquanta anys prestador de Jaume I el Conqueridor i rabí de la Sinagoga Major de Barcelona. Probablement Bonastruc ça Porta és l’avi de Gerson ben Solomon, escriptor jueu nascut a Arles, autor de Sha'ar ha-Shamayim, una enciclopèdia basada en l’obra de Maimónides i dividida en tres parts: una dedicada als fenomens naturals, metalls, plantes, animals i a l’home. L'altra a l’Astronomia i una tercera, a la Metafísica.

A la ciutat de Jerusalem hi ha l'Avinguda Ramban, dedicada a Bonastruc ça Porta. També a Girona hi té un carrer amb el seu nom. A més, a la capital gironina hi ha el Centre Bonastruc ça Porta que allotja el Museu d’Història dels Jueus. Més recentment, el 2015, el Col·legi de Metges de Girona ha instituït els Premis Bonastruc ça Porta que, anualment, es lliuren a tres metges gironins en reconeixement a la seva dedicació professional.