Galeria de metges

Fill d’una nissaga de farmacèutics de Santa Coloma de Farnès, des del besavi Salvador Pou Garriga, l’avi Salvador Pou Gispert i el pare Pius Pou Pissans, també diputat, que s’estableix a Girona, Joan Maria estudia Farmàcia al Real Col·legi de Sant Victoriano de Barcelona i ja llicenciat, guanya l’oposició a la càtedra d'Anàlisi Química del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia del Regne de Navarra el 1829. Durant la seva estada a Pamplona, estudia la carrera de Medicina al mateix Reial Col·legi del qual és catedràtic i obté la llicenciatura el 1837. L’any anterior, havia estat elegit membre corresponent de la Real Academia de Ciències i Arts de Barcelona, essent membre a més de la directiva.

En 1838, Joan Maria Pou i Camps guanya la càtedra d'Anàlisi Química de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid. Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, el 1838, publica el llibre Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama. A més, és dissenyador d’un mètode fotomètric per a la càmera daguerreotípica, seguint la lògica del fet Joan Maria Pou i el seu germà Josep, farmacèutic, amb altres dos metges catalans establerts a Madrid, Joaquim Hysern i Marià de la Pau Graells, obtenen la que és considerada la fotografia més antiga de la capital espanyola: una vista panoràmica -presa des de l’altra banda del riu Manzanares a les tres de la tarda- del Palau Reial de Madrid. En aquest grup interessat pell Daguerreotip, hi participa un altre catedràtic català, Pere Felip Monlau, el retrat del qual s'atribueix a Joan Maria Pou i Camps.

Accionista i director de publicacions de la societat anònima 'La Artesana' i d”EL Norte de la Imprenta” des del 1847, Joan Maria Pou i Camps és autor de nombroses publicacions científiques, traduccions i revisions. És elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, on llegeix el discurs d’ingrés Contrapeso que las ciencias de la naturaleza, y señaladamente la Química, ejercen con sus pasmosos adelantamientos sobre los males que afligen a la Humanidad l’any 1852.

Durant un temps breu, entra en la vida política i és elegit diputat a Corts per Girona en la Legislatura del 1837-1838. La seva activitat com a diputat, però, no té cap relació amb la Sanitat. Pou i Camps forma part d’una comissió que prepara una llei per derogar alguns articles del Reglament de Banys i Aigües Minerals i d’una altra encarregada de proposar una llei declarant el dia divuit de juny com festiu nacional. Dura poc com a diputat perquè renuncia al càrrec per dedicar-se a l’ensenyament quan guanya la càtedra de la Universitat de Madrid.

Home políglota i cultivat, es distingeix pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de còlera que pateix Madrid el 1865, a causa de la qual, Josep Maria Pou i Camps es contagia del mal i mor a la capital. L’Ajuntament de Girona ha posat el seu nom a un carrer de la ciutat per rememorar la seva destacada figura.