Galeria de metges

Tercer fill de l’advocat penalista Josep Maria Pou Sabaté i de Teresa Serradell Matas, passa la infància a la casa pairal de Calonge on la família s’arrecera durant la Guerra Civil. Als 14 anys, es trasllada a Barcelona on fa el batxillerat a l’Institut Ausiàs March. A l’acabar, contràriament a la tradició familiar de dedicar-se a les “lletres”, opta per fer la carrera de Medicina. Tot i que aspira a fer una especialitat mèdica, Adolf Pou Serradell esdevé alumne intern per oposició a la càtedra de Cirurgia del professor Pere Piulachs fins a llicenciar-se el 1961 amb un expedient modèlic. Poc després es trasllada a París per estudiar Neurologia a la Salpêtrière, al Servei del professor Raymond Garcin, una relació que el marca professionalment de forma definitiva i fa que tota la seva vida mantingui molta relació amb la Societat Francesa de Neurologia que, anys més tard, el nomena membre d’honor.

De retorn a Barcelona, Pou Serradell s’incorpora al Dispensari de Neurologia de la clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons a l’Hospital Clínic sota el mestratge directe del professor Ramon Sales Vázquez a qui, a més, ajuda en la seva consulta privada. És en aquesta època quan comença l’activitat docent d’Adolf Pou. Primer, a la càtedra de Patologia Mèdica A i, posteriorment, a la Clínica Mèdica C del professor Rozman. A principis dels anys 1970 aconsegueix una plaça de metge numerari a les Institucions Nosocomials de l’Ajuntament de Barcelona i, el 1973, s’incorpora com a adjunt a l'Institut Neurològic Municipal que dirigeix Antoni Subirana Oller. El 1984, assoleix la titularitat a la UAB i el 1985 la direcció del Servei de Neurologia unificat amb l'Hospital del Mar, on treballarà fins a la seva jubilació.

Els seus principals camps de coneixement són les facomatosis -l’objecte de la tesi doctoral- , les neuropaties i les miopaties. No obstant, manté interès per a gairebé qualsevol àrea neurològica, atenent i fent el seguiment de nombrosos pacients als què atén amb una dedicació exemplar. Pou Serradell publica més de 100 articles en revistes de reconegut prestigi i més de 20 capítols de llibres, destacant especialment, els capítols de Neurologia del Farreras-Rozman. Són incomptables, també, les seves contribucions a diversos congressos nacionals i internacionals. Adolf Pou Serradell excel·leix en les classes que imparteix a la Facultat i sent l’orgull d’haver estat professor de 33 promocions mèdiques.

Membre d’honor de les Societats de Neurologia Catalana –de la que arriba a ser President– i de l’Espanyola –de la que és Coordinador del Grup d’Estudi de les Malalties Neuromusculars–, Adolf Pou rep nombrosos premis i reconeixements entre els que destaca el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona en la categoria d’Assistència Hospitalària.

Home d’una extraordinària capacitat de treball i fortalesa física, és un gran esportista que alhora manté un permanent interès per diversos temes culturals, amant de la música, el teatre, la pintura i la poesia. Sempre, però, tot supeditat a la seva gran passió: la Neurologia i els seus pacients. Casat amb la M Antònia Vilaseca Buscà, doctora en Farmàcia, experta en trastorns hereditaris del metabolisme i filla d’un altre il·lustre metge català, Josep Maria Vilaseca Sabater. El matrimoni té 4 fills i 12 nets.

Als 77 anys, Adolf Pou Serradell mor a la casa pairal de Calonge -refugi habitual de caps de setmana i vacances- després d’una malaltia neurològica de la què, irònicament, ell havia escrit algunes revisions. El seu traspàs motiva sentides necrològiques en diverses publicacions professionals i generalistes i el sepeli, a Calonge, esdevé una gran manifestació de dol popular. La seva desbordant personalitat i bonhomia deixen un record inesborrable.