Galeria de metges

Viu a Sabadell fins que es trasllada a Barcelona per preparar-se i iniciar estudis universitaris. El 1887, es Llicencia en Medicina amb qualificació d’excel·lent. La seva tesi doctoral Utilidad de los rayos X en la Tècnica Anatòmica, la llegeix el 9 d’octubre de 1896.

Professionalment, principalment, es dedica als estudis d’Anatomia a la Facultat de Medicina de Barcelona. Des del 1892 i fins al 1903, és director dels Treballs Anatòmics, quan passa a dirigir el Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona. El 1907, és nomenat catedràtic numerari de Tècnica Anatòmica fins al 1918, quan accedeix a catedràtic numerari d’Anatomia Descriptiva i Embriologia. Exerceix fins al 1926, quan és es nomenat catedràtic d’Anatomia Descriptiva i Embriologia i Tècnica Anatòmica. Per la qualitat de les seves classes, per la seva senzillesa i amabilitat, Riera Villaret és un professor molt apreciat pels seus alumnes.

Tradueix al castellà el llibre d’anatomia de Leo Testut, el més ben considerat del moment: Tratado de Anatomia Humana. El 1917, publica el llibre Tratado de Técnica Anatómica, conjuntament amb el seu únic fill, Antoni Riera i Cercós, aleshores, també professor auxiliar de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Riera i Villaret és membre de l’Acadèmia Mèdico-Farmacèutica de Barcelona, de la que és elegit president el 1902. Abans de dedicar-se als estudis anatòmics, la pertinença a aquesta Acadèmia li permet estudiar el brot colèric de 1890 a Pobla de Rugat (València).

Antoni Riera és, també, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona a la secció d’Higiene, en substitució de professor Alexandre Planellas i Llanos, amic i mestre, a més de catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona. El discurs de recepció de Riera versa sobre la Defensa de la Salud i es contestat per l’acadèmic Antoni Salvat i Navarro. En un discurs breu, molt concret, fa una exaltació de la salut així com de les funcions del metge con higienista tant en la vessant pública com privada. Finalment, esmenta els sistemes d’organització i institucionals de la Higiene.

Riera i Villaret exerceix altres càrrecs com, del 1897 al 1899, la direcció de la revista La medicina científica en Espanya, de pensament vitalista i dosimètric. L’any 1917, esdevé membre del Consell de la Mancomunitat de Catalunya.

Sabadell té el carrer de Riera Villaret en homenatge al metge sabadellenc.