Galeria de metges

Fill del mestre del poble Joan Riera Aymerich, home d’inquietuds intel·lectuals, titulat en batxiller per l’Institut de Girona el 1907, decideix estudiar Medicina impulsat per l’estímul del seu pare i del seu padrí, l’arquitecte Damià Vives. Fa la carrera a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 21 de gener de 1914 tot i que el títol s'expedeix el 2 d'agost de 1915, més d'un any més tard. Només llicenciar-se, però, funda l’Institut Fisioterapèutic a Barcelona, centre especialitzat en la prevenció de les malalties musculars i nervioses, fins i tot en les paràlisis. Amb la creació d'aquest centre terapèutic, Joan Riera i Vaquer inicia una prolífera activitat propagandística, tant per la diversitat i creativitat dels seus anuncis com per la quantitat i constància en el temps en què apareixen als principals diaris i revistes locals i també d'arreu d'Espanya.

Treballa també sobre la profilaxi de la tuberculosi, la Radioteràpia de les amigdalitis i les osteomielitis tuberculoses. El 1919, participa al Congrés Nacional de Medicina de Madrid on presenta una comunicació en col·laboració de Francesc Sugrañes, company veterinari de l'Institut Terapèutic amb qui també creen un sèrum contra la tuberculosi que els farà mereixedors de diversos premis. A més, el 1920, Joan Riera Vaquer participa en el primer curs de la càtedra de radiologia i electrologia mèdiques de la Universitat de Madrid. De la mà de Calatayud Costa, un dels pioners de la Radiologia a Europa, fa diversos viatges científics a Munic, Viena, Berlín, Brussel·les i París.

Quan havia de llegir la tesi doctoral sobre els estudis més innovadors en roentgenlogia, Riera Vaquer s’atreveix, segons refereix el diari La Vanguardia, a revocar el tribunal examinador perquè el considera incompetent, un esdeveniment del qual la premsa se'n fa ressò. Amb el tribunal format de bell nou, amb dos catedràtics estrangers de l’especialitat, Riera Vaquer es doctora amb la qualificació d’excel·lent el 1920. La tesi, titulada La ionización en electromedicina, és objecte de debat als diferents mitjans científics europeus fins al punt que desperta l’interès del rei Alfons XIII qui, el 1922, el rep a la Cort. Membre de la Reial Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques, és convidat a fer una conferència sobre aquest tema.

Posteriorment, Riera Vaquer perfecciona els seus estudis a la Universitat d’Erlangen on esdevé alumne avantatjat dels doctors Seitz i Wintz. Alhora, segueix fent viatges per visitar clíniques de les principals Universitats d’Alemanya, Holanda, Àustria, Itàlia, Bèlgica i França.

L'any 1923, juntament amb els metges Climent Selvas, Enric Baldocchi, Emili Ardèvol i Salvador Casanovas així com amb l'industrial Josep Lafitte, Joan Riera Vaquer participa en la creació de l’Institut Ginecós de Barcelona. En principi, la clínica -que compta amb un cos de metges interns, cirurgians i especialistes- està destinada a prestar assistència ginecològica a les dones, però ben aviat admet també homes. Acabada la Guerra, l'edifici passa a mans de les autoritats franquistes, que li canvien el nom pel de Clínica Victòria i, actualment, és seu del CAP Maragall.

Home senzill, Joan Riera Vaquer no perd el vincle amb Sant Pol on mostra sempre el seu gran interès per la salubritat i el subministrament d’aigua corrent a la vila, afany que transmet a la seva família, que s’esdevé impulsora de la primera empresa de subministrament d’aigua potable a la vila. Durant la Guerra Civil, el Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Pol de Mar li requisa les seves propietats, que posteriorment li seran restituïdes. Més endavant, no només pels seus mèrits científics sinó pel seu amor i entrega a la seva vila natal, Sant Pol de Mar li dedica un carrer que porta el seu nom.

Casat amb Rosa Llapart Miegeville d’Amer des del 1927 i amb dues filles, cap metgessa: M. Concepció, farmacèutica i casada amb el metge Joan Cantenys Cervera (+1977) i Mercè Riera Llapart. Però, continuen la professió mèdica la seva néta Maria Elvira Cantenys Riera i Josep Pau Ros Riera, especialista en Eletroradiologia com el doctor Josep Riera Vaquer.