Galeria de metges

Fill del farmacèutic Marià Miserachs i d'Antònia Rigalt, estudia el batxiller als escolapis de Casp de Barcelona i després ingressa a les facultats de medicina i farmàcia de la Universitat de Barcelona per fer ambdues carreres simultàniament, es llicencia en medicina el 1930 amb premi extraordinari i l'any següent en farmàcia. Mentre és estudiant, Manuel Miserachs és alumne intern pensionat a la Clínica Quirúrgica del professor Josep M. Bartrina a l’Hospital Clínic i és becat durant tota la carrera per la Fundació Pere Esquerdo. Ja llicenciat, és metge de l’Institut d’Assistència Mèdica Municipal alhora que comença la seva especialització en hematologia i hemoteràpia. El 1932, obté el títol d’especialista en anàlisis clíniques a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i any després obté per oposició una plaça de metge auxiliar adscrita al Laboratori de Bacteriologia i Serologia, dirigit per Ricard Moragas, coincidint amb la posada en marxa del Servei de Transfusió.

Abans de la Guerra Civil Miserachs ja és un referent com a metge transfusor a Barcelona, té publicada en al revista Monografies Mèdiques: 'La Transfusió de sang' de 1934. Quan es crea, el 1937, el Servei de Transfusió de Sang de Barcelona de la Creu Roja Miserachs és nomenat director. Durant la guerra és un defensor la transfusió directa, a la qual va fer divulgació en front de la transfusió indirecta. També organitza amb Manuel Corachan el primer Servei de Donants a l'Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya.

Acabada la guerra, depurat sense sanció, es reincorpora a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on continua fins al 1946, data en la que Manuel Miserachs guanya per oposició la plaça de director del Laboratori de l'Hospital Municipal d'Infecciosos. Anys després, el 1962, és fundador i primer director del Banc de Sang de Barcelona, càrrec que ocupa durant disset anys amb dedicació i desinterès.

A banda de la seva dedicació a l'activitat professional, la seva afició primordial és la música. No es perd cap concert ni cap òpera llevat que una urgència hematològica el reclami sigui l’hora que sigui.

Assistent a nombrosos congressos nacional i internacionals, és autor de més d'un centenar de publicacions sobre hematologia i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1948, Miserachs presideix l'Associació Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia. És, també, vicepresident de l'Associació de Donants Altruistes de la Creu Roja Espanyola (ADASCRE), institució creada el 1970, en representació de la qual manté intensos contactes a nivell internacional duent a terme una labor que, l’any següent, fa que se'l distingeixi amb les Medalles de Plata i Or de la Creu Roja Espanyola. Un dels seus tres fills, Xavier Miserachs Ribalta (1937-1998), estudia medicina, però abandona la carrera i esdevé un reconegut fotògraf. Tot i així, la nissaga mèdica continua amb dos néts, l’internista Ignasi Carrasco Miserachs i la pediatra Mar Miserachs Barba.

El doctor Manuel Miserachs Rigalt mor sobtadament durant un xerrada sobre la donació de sang que dona en un acte de la Creu Roja a Manresa.