Galeria de metges

Fill del metge i poeta Francesc d’Assís Llagostera Sala (1831 - 1885) -un destacat arxiver i bibliotecari de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, autor d’una Aforística Catalana que publica el 1883- i de Mercè Pasqual Arrufat. Lluís Llagostera, després de titular-se com a batxiller per l’Institut de Barcelona el 1883, comença a estudiar la carrera de Medicina de la mateixa ciutat i, en aquest mateix curs, és un dels signants de la protesta que protagonitzen alguns estudiants de la Facultat amb motiu de la felicitació que envien tres estudiants al govern sense haver estat autoritzats ni representar ningú. Amb Llagostera, signen altres companys que, més endavant, seran metges de renom com Eduard Padrós, Lluís Claramunt, Rossend Castells, Joan Giné, Emili Sunyé, Jaume Queraltó, Francesc de P Bedós, Joan Net, Marià Gayarre i Pelai Vilanova, entre molts altres.

Alumne intern pensionat per oposició des del 1886 i vicepresident de la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista del curs 1887-1888, Lluís Llagostera es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1889. Dos anys després, el 1891, es doctora a Madrid amb la tesi De la intervención quirúrgica en el tratamiento de las peritonitis.

L’any 1893, Lluís Llagostera obté les places de metge del Cos Mèdic Municipal i de facultatiu de número de l’Hospital del Nen Déu, ocupant-se d’aquestes feines fins al 1900 i 1901, respectivament. Tot seguit, passa a dedicar-se a la seva consulta de Medicina General que té al seu mateix domicili, al número 3 del carrer Ausiàs March, activitat que cessa el 1927.

Només graduar-se, Lluís Llagostera ingressa a l'Associació General de Metges de Llengua Catalana i, també, a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, institució on se’l nomena bibliotecari sota la presidència d’Emerencià Roig del 1898. Anys després, durant el bienni de 1918-1919 que presideix Àlvar Esquerdo, Llagostera és nomenat vicepresident.

És, a més, un destacat soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des del 1897 i, al llarg de la seva vida, Llagostera ocupa diversos càrrecs fins a ostentar la presidència des del 1921 al 1929. Són nombroses les ascensions que culmina a les diferents muntanyes del país i d’altres indrets, destacant especialment l’ascens al Pic Aneto el 1896. Però, sobretot, s’ha de remarcar que és el primer soci del CEC que puja un cim de 4.000 metres, el Breithorn, als Alps de Valais, l’any 1908. Gran aficionat a la fotografia, deixa de llegat una important col·lecció de fotografies dels seus viatges i excursions a l’Arxiu Fotogràfic del CEC. Són les imatges que il·lustren les conferències que fa tant al CEC com a altres entitats per exposar les seves experiències a altres socis com amb les Impressions d’un viatge a Portugal o Noruega y Spitzberg (Records de viatge), que s'acaba publicant el 1910.

Lluís Llagostera, que gaudeix d’una sòlida posició social, pertany a diverses associacions culturals i socials barcelonines, entre elles, l’Ateneu Barcelonès, institució on és nomenat conservador i bibliotecari de la Secció de Ciències Exactes i Naturals, entre altres càrrecs que ocupa en diferents períodes des del 1908 fins al 1920. A més, és un esperantista convençut que participa en el V Congrés Internacional d’Esperanto que se celebra a Barcelona el 1909.

Igualment, Lluís Llagostera és soci de la Societat Astronòmica i del Club Alpí Espanyol així com de la Societat Barcelonesa d’Amics del País, institucions en què s’implica activament en les seves directives i ocupa diferents càrrecs en cada moment. Com el 1900, quan com a soci de la Societat Alpinista de Barcelona i essent delegat del CEC, Lluís Llagostera assisteix al Congrés Internacional d'Alpinisme que té lloc a París el 1900 i on, el seu col·lega i amic Manuel Font Torné presenta un treball sobre El mal de muntanya, essent el primer metge que tracta aquest tema en l’època moderna. A més, Lluís Llagostera, en oposició a Josep Armangué, defensa els avantatges del camp sobre la ciutat tot i reconèixer els problemes que representa la convivència amb el bestiar o la proximitat dels fems amb les llars i els possibles contagis de malalties típicament rurals. Llagostera és promotor de l’excursionisme 'higiènic' perquè Llagostera propugna tant el caràcter espiritual com el saludable del muntanyisme.

Tot i que no es coneix una gran obra escrita de Lluís Llagostera consten les seves col·laboracions a diaris com La Renaixensa i a diferents revistes com Cataluña Médica on publica les cròniques mèdiques dels congressos als què assisteix com el Congrés Mèdic Internacional de Moscou del 1897, al qual assisteix amb la delegació espanyola -íntegrament catalana- encapçalada pels doctors Robert i Fargas amb els metges Francesc Fàbregas i Pau Torra. Col·labora també en la Secció d'Excursionisme de la revista esportiva Stadium.

Acadèmic Oficial del Club Alpí Francès des del 1908, en reconeixement als seus treballs mèdics sobre alpinisme, Lluís Llagostera Pascual, casat amb Josefa Maristany Colomé, mor sense descendència el dia 31 de desembre del 1939.